Vicent Ferrer

Jo m’acuse d’haver ensenyat als alumnes mapes dels Països Catalans i d’haver-los-els fet dibuixar.

M’acuse d’haver explicat que el valencià i el català són la mateixa llengua.

D’haver mostrat a classe mapes del domini lingüístic català, que, òbviament, coincideix amb el mapa dels Països Catalans. D’haver -me referit a la nostra terra com a País Valencià, i d’haver parlat de Països Catalans.

Jo m’acuse d’haver parlat de la catalanitat del País Valencià, de fer llegir autors catalans als alumnes, de posar-los pel·lícules en català. De dir-los que a Perpinyà i a l’Alguer, que a Maó i a Andorra, a Manresa i a Fraga, parlen com a Puçol i com a Elx, com a Morella i com a Alginet.

M’acuse d’haver-los fet fer activitats al voltant del 9 d’octubre i del 25 d’abril, i d’explicar que a partir d’Almansa desaparegueren els furs, i que el valencià, com anomenem el nostre català, va ser prohibit.

M’acuse d’explicar que, ara, no tots som bilingües al País Valencià, que només els valencianoparlants estem obligats a ser-ho, i que la nostra llengua continua discriminada i menyspreada.

I encara m’acuse de no parlar d’hispanitat, i de dir que entre els 400 milions ens compten a molts que no el tenim com a primera llengua, el castellà.

També m’acuse de no haver demanat als alumnes que porten l’agenda dels Països Catalans. I m’acuse, finalment, de covardia i de por i d’haver claudicat en moltes ocasions davant dels que utilitzen la raó de la força perquè ni empren ni volen escoltar els arguments.

Jo m’acuse.

Tweet

El meu record més remot està amarat de vermell. Surto per una porta al braç d’una noia, el terra davant meu és vermell i a mà esquerra hi ha una escala que baixa, que també és vermella. Davant nostre, a la mateixa alçada, s’obre una porta i surt un home somrient que avança, amistós, cap a mi. Se m’apropa ben a la vora, s’atura, i em diu: «Ensenya la llengua!». Jo la trec, ell es fica la mà a la butxaca, en treu una navalla, l’obre i, després d’acostar-me la fulla molt arran de la llengua, diu: «Ara li tallarem la llengua». Jo no goso apartar-la, ell s’acosta cada vegada més, és a punt de tocar-me-la amb la fulla. A l’últim moment enretira el ganivet, diu: «Avui encara no, demà». Plega la navalla i se la torna a posar a la butxaca.

Cada dia travessem la porta per sortir al passadís vermell, s’obre aquella porta i apareix l’home somrient. Sé què dirà i espero la seva ordre d’ensenyar la llengua. Sé que me la tallarà i cada cop m’espanto més. Així és com comença el dia i això passa moltes vegades.

Elias Canetti. La llengua salvada. Edicions Proa. Barcelona, 1985. Traducció de Carme Gala. Pàgina 15.

Tweet

Els estius eren llargs i permetien fer moltes coses. Fins i tot avorrir-nos!

Corríem entre les séquies i agafàvem granotes o parotets. Se’ns esmunyien les angules entre els dits, al sequiol; deixàvem que se n’anaren. Aqueixos cucs no servien per a res: on hi hagués una bona anguila…

Tocava nadar, i ho féiem. Les pedres estaven plenes de quitrà. Se’ns embrutaven els peus, les cames, les tovalles, les tovalloles, si les deixàvem a terra. Però això no era el pitjor; en entrar a la mar, podíem estar ben segurs que alguna cutimanya ens picaria. Els llargs tentacles ens deixaven una marca roja a les cames, als braços, a l’esquena. Sabíem que no duraria molt, la coïssor, però si ens en tocava alguna patíem de valent.

Això sí, mai no sabia si això que m’havia picat era una cutimanya, una futimanya o algun altre bitxo semblant. Com calia dir-ne, d’això? Es tractava de meduses ben menudes, quasi transparents, que difícilment véiem, això ho tenia clar. Quan, perduda la infantesa, però, busquí la paraula al diccionari em vaig trobar que el mot designava un mosquit! Tant se val. Per a mi, les cutimanyes estan lligades a la infantesa, a aquells llargs mesos que passàvem a la mar de Puçol, i per molt que el diccionari diga una altra cosa, sempre seran aquelles meduses que ens impedien fruir de l’aigua en les hores de més xafogor.

Tweet

Per fi podem llegir el diari ARA, en paper, al País Valencià. De l’exemplar d’avui, diumenge, 25 de febrer, hi ha nombrosos articles ben interessants. En reproduesc, però, un dels que, pels enllaços que conté, crec que és per a recordar: http://www.ara.cat/ara_premium/cronica/banda-sonora-primavera-valenciana_0_653334676.html

Tweet

Fa uns dies em va arribar per correu l’enllaç a un vídeo de TV3, Passió egípcia, al qual s’indicava que una jove historiadora, Marina Escolano, amb només 23 anys (el vídeo és del 2009), dominava la transcripció dels jeroglífics, l’escriptura hieràtica, el grec i l’hebreu antic, el copte, el llatí, l’anglés, l’alemany, l’italià, el francès, el castellà i el català; i encara estudiava el sumeri, l’accadi i el maia clàssic. Quantes llengües! vaig pensar.

Teniu el vídeo a qualsevol dels enllaços següents:

• http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/2029459
• http://www.tv3.cat/videos/2029459/Marina-Escolano

Tot i que considere ben interessant l’egipci, el meu món, malgrat que no passe d’aficionat, es troba més prop del de les llengües. Em posí a escoltar, i veure, el vídeo quan, immediatament després les salutacions inicials, l’entrevistada va dir que continuaria l’entrevista en castellà; es trobava més còmoda.

Tantes llengües com domina, pensí, i no és capaç de parlar la nostra? No he dit que Marina Escolano és d’Alacant. Amb el seu currículum no se’m va passar pel cap dubtar de la seua capacitat; sí vaig dubtar, tanmateix, de la seua voluntat per parlar-lo i, especialment, del nostre sistema educatiu -perquè Marina aprovà la selectivitat amb una nota altíssima (un 9,59!) i tanmateix no parlava una llengua que, supose, hauria estudiat des de la més tendra infantesa. No em quadrava, en qualsevol cas, la seua actitud, la seua curiositat per aprendre, amb el desconeixement, almenys en l’ús, del català.

La web del programa Singulars, on es va emetre el vídeo, inclou uns comentaris  als quals va participar l’estudiosa i n’aclaria l’assumpte. Marina Escolano explicava, en català, alguns detalls sobre les llengües que parla habitualment, i es mostrava oberta, després de passar uns dies a Barcelona, a parlar també en català. Desdeia, es clar, la idea que m’havia fet en un principi. Ara, sobre la societat valenciana (i no sé si sobre el sistema educatiu), continue tenint els meus dubtes (amb totes les excepcions que qualsevol de nosaltres coneix, és clar) pel que fa a la incorporació dels castellanoparlants a la nostra llengua.

Tweet

La Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana ja ha fet públic, a les seues pàgines web, l’esborrany del Decret que certifica la defunció de les línies en valencià: http://www.edu.gva.es/ocd/areaord/docs/DECRETO_PLURI_val.pdf

Entre altres aberracions,

• s’elimina la immersió lingüística en valencià (que és dolenta quan va referida al valencià, però és lloada quan s’aplica a l’anglés); 
• s’elimina el Pla de Normalització Lingüística 
• es deixa a criteri de l’alumne que trie la llengua en què vol fer els exàmens, independentment de la llengua vehicular de l’assignatura; 
• es rellança l’exempció del valencià per als nouvinguts,
• …
  

Tot està molt calculat per aconseguir que l’educació en la nostra llengua no siga possible, en un retrocés històric que ens fa perdre anys de camí recorregut en qualitat i competència.

S’obre un període llarg de mobilitacions, en defensa de l’educació en valencià, la qual sempre ha obtingut els millors resultats d’avaluació, però les famílies no poden saber-ho perquè el govern de Camps mai no els ha volgut publicar.

Han venut un missatge consistent a fer creure que els partidaris de l’aprenentatge en la nostra llengua estem en contra de les llengües estrangeres, cosa totalment falsa i, evidentment, incoherent en el món que vivim. Vos anime a llegir (divulgar) el projecte alternatiu que han creat tècnics i investigadors, avalat per les universitats valencianes, que es difon gràcies als esforços de la UEM (Universitat d’Alacant) i la tasca constant d’Escola Valenciana:http://www.iifv.ua.es/uem/Model_escola_plurilingue.pdf

Espere que cadascú contribuïm a la indignació d’alguna manera efectiva, no només des del lament o, pitjor, des de la resignació. També sabreu que hi ha mobilitzacions previstes, dies 9 i 18, a Castelló, València i Alacant.
http://www.escolavalenciana.com/noticies/detall/1377/acord-unanime-pel-consens-i-la-retirada-immediata-del-decret-del-consell

Tweet

S’ha escampat com la pólvora la nova proposta "educativa" del govern valencià. Volen fer-nos plurilingües. Què bé! La llengua de foc abaixarà sobre els nostres caps i, d’avui per a ahir, parlarem anglés i, si cal, xinés mandarí…

Però no crec en els miracles, jo. Ho ha deixat ben clar Manel Pérez Saldanya. La suposada igualtat en l’ensenyament que propugna el conseller parteix d’una desigualtat real en la societat; no només no s’aconseguirà, amb aquesta política desficaciada, que s’aprenga anglés, sinó que s’incrementarà el dèficit en què es troba el valencià.

Aquest atac al valencià ha rebut respostes immediates de sectors polítics, sindicals i educatius, com s’ha fet des de la xarxa 1entretants. En aquests sentit, els arguments que ha donat Escola Valenciana per rebutjar la proposta del conseller són contundents:

1. No respon a la situació sociolingüística i a la legalitat valenciana
(LUEV). Suposa que la situació social del castellà, del valencià i de
l’anglés és idèntica. És a dir, que l’alumnat té la mateixa oportunitat
d’escoltar, llegir, parlar i escriure tant el castellà com el valencià i
l’anglés. 

2. No existeix una planificació coherent que va des de l’educació infantil
fins a batxillerat. Són mesures aïllades que no responen a un
plantejament global d’educació plurilingüe.

3. No té en compte l’experiència d’aquests 27 anys d’educació bilingüe i
les avaluacions realitzades per l’IVAQE en les quals es constata que els
programes òptims són els d’immersió en valencià.

4. No facilita els recursos humans, materials i formatius que requereix un sistema educatiu plurilingüe.

Deixa clar, Escola Valenciana, que no es rebutja l’ensenyament plurilingüe. Així, al document que recentment presentaren Jaume Fullana, portaveu de la comissió d’educació d’Escola Valenciana, Vicent
Pasqual, especialista d’educació plurilingüe, i Vicent Brotons, portaveu de la
Unitat per l’Educació Multilingüe, s’aposta per una educació plurilingüe de qualitat per a tot l’alumnat valencià,
sense distincions, independentment de la procedència lingüística, cultural i
socioecòmica dels alumnes.

Pel contrari, l’eliminació de l’actual model lingüístic a l’ensenyament, que, malgrat les seues mancances, ha funcionat sense problemes durant anys, és una nova discriminació del valencià, però també una agressió a l’escola pública, ja que implica tant un augment d’alumnes per aula així com una disminució de plantilles, …

La volen morta, la nostra llengua, i se n’ha dit que tenen la predisposició i la professionalitat. Com sempre, però, ens tindran davant. Per començar,  Escola Valenciana ha convocat tres grans concentracions a València, Alacant i Castelló el proper 9 de juny,
coincidint amb la sessió de constitució de les Corts. Caldrà anar.

Tweet

La meitat de les llengües que es parlen a tot el món estan amenaçades. De fet, els experts consideren que cada setmana es perden de dues a tres llengües. A Austràlia, per exemple, de les 200 llengües autòctones que encara es parlen, només 5 o 6 són parlades per més de 1000 persones i, pel contrari, n’hi ha 25 de les quals només queda 1 parlant. 

Als Estats Units, encara que les llengües indigenes també estan amenaçades, no totes estan exactament en la mateixa situació. Al vídeo que trobareu en aquest enllaç apareix una persona de 83 anys, Doris McLemore, l’última parlant fluïda de wítxita que conta com diverses generacions de parlants autòctons varen ser transportats a internats on se’ls obligava a parlar exclusivament anglés. Al mateix vídeo, però, se’ns mostra una escola a Oklahoma immersa en el procés de revitalització del txèroki.

Tweet

Tweet

Tweet