Vicent Ferrer






         Altre lloc Blocat | Xarxa de blocs catalans

Archive for Llengua

4 desembre 2012

Avui, el ministre, no ha guardat la navalla

El meu record més remot està amarat de vermell. Surto per una porta al braç d’una noia, el terra davant meu és vermell i a mà esquerra hi ha una escala que baixa, que també és vermella. Davant nostre, a la mateixa alçada, s’obre una porta i surt un home somrient que avança, amistós, cap a mi. Se m’apropa ben a la vora, s’atura, i em diu: «Ensenya la llengua!». Jo la trec, ell es fica la mà a la butxaca, en treu una navalla, l’obre i, després d’acostar-me la fulla molt arran de la llengua, diu: «Ara li tallarem la llengua». Jo no goso apartar-la, ell s’acosta cada vegada més, és a punt de tocar-me-la amb la fulla. A l’últim moment enretira el ganivet, diu: «Avui encara no, demà». Plega la navalla i se la torna a posar a la butxaca.

Cada dia travessem la porta per sortir al passadís vermell, s’obre aquella porta i apareix l’home somrient. Sé què dirà i espero la seva ordre d’ensenyar la llengua. Sé que me la tallarà i cada cop m’espanto més. Així és com comença el dia i això passa moltes vegades.

Elias Canetti. La llengua salvada. Edicions Proa. Barcelona, 1985. Traducció de Carme Gala. Pàgina 15.



9 maig 2012

Cutimanyes

Els estius eren llargs i permetien fer moltes coses. Fins i tot avorrir-nos!

Corríem entre les séquies i agafàvem granotes o parotets. Se’ns esmunyien les angules entre els dits, al sequiol; deixàvem que se n’anaren. Aqueixos cucs no servien per a res: on hi hagués una bona anguila…

Tocava nadar, i ho féiem. Les pedres estaven plenes de quitrà. Se’ns embrutaven els peus, les cames, les tovalles, les tovalloles, si les deixàvem a terra. Però això no era el pitjor; en entrar a la mar, podíem estar ben segurs que alguna cutimanya ens picaria. Els llargs tentacles ens deixaven una marca roja a les cames, als braços, a l’esquena. Sabíem que no duraria molt, la coïssor, però si ens en tocava alguna patíem de valent.

Això sí, mai no sabia si això que m’havia picat era una cutimanya, una futimanya o algun altre bitxo semblant. Com calia dir-ne, d’això? Es tractava de meduses ben menudes, quasi transparents, que difícilment véiem, això ho tenia clar. Quan, perduda la infantesa, però, busquí la paraula al diccionari em vaig trobar que el mot designava un mosquit! Tant se val. Per a mi, les cutimanyes estan lligades a la infantesa, a aquells llargs mesos que passàvem a la mar de Puçol, i per molt que el diccionari diga una altra cosa, sempre seran aquelles meduses que ens impedien fruir de l’aigua en les hores de més xafogor.

Paraula viva



26 febrer 2012

ARA.CAT El boom de la música en valencià

Filed under: Llengua,Música,Premsa @ 18:04
Etiquetes: ,

Per fi podem llegir el diari ARA, en paper, al País Valencià. De l’exemplar d’avui, diumenge, 25 de febrer, hi ha nombrosos articles ben interessants. En reproduesc, però, un dels que, pels enllaços que conté, crec que és per a recordar: http://www.ara.cat/ara_premium/cronica/banda-sonora-primavera-valenciana_0_653334676.html

El ‘boom’ de la música en valencià: 20 grups en 60 enllaços



1 desembre 2011

Passió egípcia

Fa uns dies em va arribar per correu l’enllaç a un vídeo de TV3, Passió egípcia, al qual s’indicava que una jove historiadora, Marina Escolano, amb només 23 anys (el vídeo és del 2009), dominava la transcripció dels jeroglífics, l’escriptura hieràtica, el grec i l’hebreu antic, el copte, el llatí, l’anglés, l’alemany, l’italià, el francès, el castellà i el català; i encara estudiava el sumeri, l’accadi i el maia clàssic. Quantes llengües! vaig pensar.

Teniu el vídeo a qualsevol dels enllaços següents:

Tot i que considere ben interessant l’egipci, el meu món, malgrat que no passe d’aficionat, es troba més prop del de les llengües. Em posí a escoltar, i veure, el vídeo quan, immediatament després les salutacions inicials, l’entrevistada va dir que continuaria l’entrevista en castellà; es trobava més còmoda.

Tantes llengües com domina, pensí, i no és capaç de parlar la nostra? No he dit que Marina Escolano és d’Alacant. Amb el seu currículum no se’m va passar pel cap dubtar de la seua capacitat; sí vaig dubtar, tanmateix, de la seua voluntat per parlar-lo i, especialment, del nostre sistema educatiu -perquè Marina aprovà la selectivitat amb una nota altíssima (un 9,59!) i tanmateix no parlava una llengua que, supose, hauria estudiat des de la més tendra infantesa. No em quadrava, en qualsevol cas, la seua actitud, la seua curiositat per aprendre, amb el desconeixement, almenys en l’ús, del català.

La web del programa Singulars, on es va emetre el vídeo, inclou uns comentaris  als quals va participar l’estudiosa i n’aclaria l’assumpte. Marina Escolano explicava, en català, alguns detalls sobre les llengües que parla habitualment, i es mostrava oberta, després de passar uns dies a Barcelona, a parlar també en català. Desdeia, es clar, la idea que m’havia fet en un principi. Ara, sobre la societat valenciana (i no sé si sobre el sistema educatiu), continue tenint els meus dubtes (amb totes les excepcions que qualsevol de nosaltres coneix, és clar) pel que fa a la incorporació dels castellanoparlants a la nostra llengua.

5 juny 2011

Un esborrany indignant

La Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana ja ha fet públic, a les seues pàgines web, l’esborrany del Decret que certifica la defunció de les línies en valencià: http://www.edu.gva.es/ocd/areaord/docs/DECRETO_PLURI_val.pdf

Entre altres aberracions,

  • s’elimina la immersió lingüística en valencià (que és dolenta quan va referida al valencià, però és lloada quan s’aplica a l’anglés); 
  • s’elimina el Pla de Normalització Lingüística 
  • es deixa a criteri de l’alumne que trie la llengua en què vol fer els exàmens, independentment de la llengua vehicular de l’assignatura; 
  • es rellança l’exempció del valencià per als nouvinguts,


Tot està molt calculat per aconseguir que l’educació en la nostra llengua no siga possible, en un retrocés històric que ens fa perdre anys de camí recorregut en qualitat i competència.

S’obre un període llarg de mobilitacions, en defensa de l’educació en valencià, la qual sempre ha obtingut els millors resultats d’avaluació, però les famílies no poden saber-ho perquè el govern de Camps mai no els ha volgut publicar.

Han venut un missatge consistent a fer creure que els partidaris de l’aprenentatge en la nostra llengua estem en contra de les llengües estrangeres, cosa totalment falsa i, evidentment, incoherent en el món que vivim. Vos anime a llegir (divulgar) el projecte alternatiu que han creat tècnics i investigadors, avalat per les universitats valencianes, que es difon gràcies als esforços de la UEM (Universitat d’Alacant) i la tasca constant d’Escola Valenciana:http://www.iifv.ua.es/uem/Model_escola_plurilingue.pdf

Espere que cadascú contribuïm a la indignació d’alguna manera efectiva, no només des del lament o, pitjor, des de la resignació. També sabreu que hi ha mobilitzacions previstes, dies 9 i 18, a Castelló, València i Alacant.
http://www.escolavalenciana.com/noticies/detall/1377/acord-unanime-pel-consens-i-la-retirada-immediata-del-decret-del-consell

31 maig 2011

Tenim una llengua… i la volen morta.

Filed under: Llengua @ 23:22
Etiquetes: ,

S’ha escampat com la pólvora la nova proposta "educativa" del govern valencià. Volen fer-nos plurilingües. Què bé! La llengua de foc abaixarà sobre els nostres caps i, d’avui per a ahir, parlarem anglés i, si cal, xinés mandarí…

Sí al valencià

Però no crec en els miracles, jo. Ho ha deixat ben clar Manel Pérez Saldanya. La suposada igualtat en l’ensenyament que propugna el conseller parteix d’una desigualtat real en la societat; no només no s’aconseguirà, amb aquesta política desficaciada, que s’aprenga anglés, sinó que s’incrementarà el dèficit en què es troba el valencià.

Aquest atac al valencià ha rebut respostes immediates de sectors polítics, sindicals i educatius, com s’ha fet des de la xarxa 1entretants. En aquests sentit, els arguments que ha donat Escola Valenciana per rebutjar la proposta del conseller són contundents:

 

1. No respon a la situació sociolingüística i a la legalitat valenciana
(LUEV). Suposa que la situació social del castellà, del valencià i de
l’anglés és idèntica. És a dir, que l’alumnat té la mateixa oportunitat
d’escoltar, llegir, parlar i escriure tant el castellà com el valencià i
l’anglés. 


2. No existeix una planificació coherent que va des de l’educació infantil
fins a batxillerat. Són mesures aïllades que no responen a un
plantejament global d’educació plurilingüe.Escola valenciana



3. No té en compte l’experiència d’aquests 27 anys d’educació bilingüe i
les avaluacions realitzades per l’IVAQE en les quals es constata que els
programes òptims són els d’immersió en valencià.

Plurilingüisme4. No facilita els recursos humans, materials i formatius que requereix un sistema educatiu plurilingüe.

 

Deixa clar, Escola Valenciana, que no es rebutja l’ensenyament plurilingüe. Així, al document que recentment presentaren Jaume Fullana, portaveu de la comissió d’educació d’Escola Valenciana, Vicent
Pasqual, especialista d’educació plurilingüe, i Vicent Brotons, portaveu de la
Unitat per l’Educació Multilingüe, s’aposta per una educació plurilingüe de qualitat per a tot l’alumnat valencià,
sense distincions, independentment de la procedència lingüística, cultural i
socioecòmica dels alumnes.

 

Pel contrari, l’eliminació de l’actual model lingüístic a l’ensenyament, que, malgrat les seues mancances, ha funcionat sense problemes durant anys, és una nova discriminació del valencià, però també una agressió a l’escola pública, ja que implica tant un augment d’alumnes per aula així com una disminució de plantilles, …

Sí al valencià

 

La volen morta, la nostra llengua, i se n’ha dit que tenen la predisposició i la professionalitat. Com sempre, però, ens tindran davant. Per començar,  Escola Valenciana ha convocat tres grans concentracions a València, Alacant i Castelló el proper 9 de juny,
coincidint amb la sessió de constitució de les Corts. Caldrà anar.

16 abril 2011

Wítxita i txèroki

Filed under: Llengua @ 8:06
Etiquetes: ,

La meitat de les llengües que es parlen a tot el món estan amenaçades. Ordinador en txèrokiDe fet, els experts consideren que cada setmana es perden de dues a tres llengües. A Austràlia, per exemple, de les 200 llengües autòctones que encara es parlen, només 5 o 6 són parlades per més de 1000 persones i, pel contrari, n’hi ha 25 de les quals només queda 1 parlant. 

Als Estats Units, encara que les llengües indigenes també estan amenaçades, no totes estan exactament en la mateixa situació. Al vídeo que trobareu en aquest enllaç apareix una persona de 83 anys, Doris McLemore, l’última parlant fluïda de wítxita que conta com diverses generacions de parlants autòctons varen ser transportats a internats on se’ls obligava a parlar exclusivament anglés. Al mateix vídeo, però, se’ns mostra una escola a Oklahoma immersa en el procés de revitalització del txèroki.

18 febrer 2011

#sensesenyal

Filed under: #sensesenyal,Llengua,Televisió @ 0:15

17 febrer 2011

#sensesenyal

Filed under: #sensesenyal,Llengua,Televisió @ 21:47
Etiquetes: ,
#sensesenyal
 
 
#sensesenyal

16 febrer 2010

Anglés de l’horta

Filed under: Informació,Llengua @ 22:13
Etiquetes: , ,

Ahir vaig fer un examen oral d’anglés i, al final, el professor em va dir, amb un to simpàtic, que algunes paraules les havia pronunciades amb un fort accent valencià. Clar, vaig pensar, com no he de parlar anglés amb accent de l’horta si, al cap i a la fi, el català és la mare de totes les llengües?

Recorde que, fa molts anys, vaig llegir un article sobre una revista anomenda  La llumanera de Nova York que s’havia publicat en aqueixa ciutat entre els anys 70 i 80 del segle XIX.

“Quantes revistes –es deia a la revista- es publiquen en anglés a Barcelona? Cap ni una. Quantes revistes en català es publiquen a Nova York? Una, La llumanera de Nova York”; cite de memòria, han passat qui-sap-lo d’anys, i ja sabeu que
“la memòria és fràgil potència de l’hom”. Recorde també que a un article titulat “El català, mare de totes les llengües” se citaven nombroses dites en català que semblaven, o es deia que semblaven, pròpies d’una altra llengua, del tipus de: “Com es diu fumeral en xinés?” “Quin fum fa!”.

L’anglés procedeix del català, com es pot comprovar quan dues persones se saluden:

Que du fil? (How do you feel?).

Beta (Better).

Tot buscant per internet he trobat un bloc, La llumenera, escrit també a la Gran Poma, que reprodueix articles de l’antiga llumanera. A un dels vells textos reproduïts, “La llengua anglesa”, suposada carta d’un pagès arribat a Nova York a un
company seu a Catalunya, trobem tot un reguitzell d’expressions angleses que es corresponen amb el català. Em permet de copiar, només, la part final del poema:
La llumanera de Nova York

 

Si a una noia malalteta
te li acostes molt humil
preguntant ¿que duia fil?
Ella et contestarà: beta.
Com més disbarats els digues
més t’entendran, de segur.
Per dir dos has de dir tu,
i per dir números, figues.


i tot pel mateix estil.
Sink és l’aigüera, ja ho sents;
per dir quartos digues cents,
i per dir un molí, mil.
Sols una cosa, Jeroni,
trobo jo en aquest llenguatge
ben dita i és ¡mal viatge!

 que al diner se diu dimoni.

A.C. Nova York, vint-i-vuit de desembre de 1874.

 

No he vist, a la moderna llumenera, cap anotació relacionada, en l’antiga llumanera, a la maternitat lingüística del català.

Trobe, tanmateix, a un altre bloc, Raons que rimen, referències a un article procedent de L’Esquella de la Torratxa titulat precisament “El català, mare de totes les llengüesque sí que cita La llumanera de Nova York i diu: “Més ensá La
Llumanera de Nova-York portá una col·lecció numerosa de frasses catalanas per l’istil, en demostració de que la llengua catalana havia de ser la mare de totas las llenguas perque ella sola comprenía’ls sons de totas ellas
.”

Copie només les que fan referència a l’anglés:

L'esquella de la Torratxa

INGLÉS


– L’anech ha mort sens’ haver-hi hagut espeternech.

– No’s toquin ni’s moquin.

– May estich tip de bescuyts.
– L’oncle broda á la moda.
– May cap gech me fa sachsons.

– No pot haverhi hagut may ví á n’aquest got.

– Lo got demlo al xicot que s’ha cruspit’l turró perque no xerri.

Y prou.

MARRAMAU.

I ho deixe estar, perquè acabe de recordar que al Dietari de Pere Joan Porcar hi ha una “Cançó en alabança de mossèn Francés Jeroni Simó en totes les llengües” que també juga amb la fonètica políglota del català. Com aquest el tinc a mà copie, directament, només les dues últimes llengües de la cançó:

NEGRE

Sancta Crisit la xabeu
Mosén Francisca Simona
Que xou bona persona.

MORISCO

Vós la veniu de bona casta
Mossèn Xamona home honrat
jo la diu la veritat.

Pere Joan Porcar. Dietari, 1589-1628 (Antologia). Selecció, transcripció i pròleg de Ferran Garcia Garcia. Institució Alfons el Magnànim. València, 1983. Pàgina 88.

 

Actualització (18 d’abril del 2012).

El blog La llumera, a Catalunya ràdio.

Lluís Costa, @costalluis, ha publicat recentment, als Llibres de l’índexLa llumanera de Nova York, de la qual Joan Manuel Tresserras, al pròleg, indica que es tracta d’una “anàlisi documentada i completa sobre La Llumanera. Aquest periòdic va configurar un relat històric d’aventura, carregat de girs i detalls interessantíssims sobre l’època i les relacions entre Catalunya i Amèrica. Una aproximació vivíssima, autèntica i fidel del context immediatament anterior al cicle del “desastre de Cuba”, clos el 1989.”

© 2017 Vicent Ferrer   Powered by WordPress MU    Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
css.php