Vicent Ferrer






         Altre lloc Blocat | Xarxa de blocs catalans

Archive for Cinema

24 febrer 2008

Jaume Roig i Tim Burton

Filed under: Cinema,Literatura @ 10:12

La lectura de l’Espill, de Jaume Roig, ens proporciona un grapat d’anècdotes truculentes que podrien contar-se a la vora del foc, si és que encara ens apretàrem davant de la llar als mesos de fred. Són, en molts casos, producte de la tradició literària misògina, on caldria buscar

Espill o Llibre de les dones

 

l’origen de moltes d’aqueixes històries. Això, però, no li lleva cap mèrit, perquè en Roig tan important com l’argument és la peculiar, almenys per a nosaltres, manera en què escrigué el seu Llibre de les dones, el llaç estructural que uneix cadascun dels casos què ens conta, el fil conductor del qual és el protagonista, i, també, la llengua que utilitza, el català literari del segle XV farcit d’elements populars de l’Horta de València. Per això, per les anècdotes que ens conta i com ho fa, és pel que les recordem. I n’hi ha una, especialment, que he recordat darrerament. El protagonista ens conta que a París hi havia un lloc amb molta fama pels pastissos de carn que hi feien; anava gent de tots els llocs per provar-los. Fins que algú trobà un tros de dit, humà, en un dels pastissos. Una dona, fornera i tavernera, i les seues filles, mataven alguns dels que anaven al seu n egoci, i amb ells feien els seus famosos pastissos. La història acaba amb Jaume Roig fent-li dir al protagonista que ell també els havia provat, i que els havia trobat ben bons, els pastissos: may carn ni brou, / perdius, guallines / ni francolines, / de tal sabor, / tendror, dolçor, / may no senti.

Ara trobem aqueixa mateixa anècdota a l’última pel·lícula de Tim Burton. Amb una lleugera diferència. Si a l’Espill les dones maten els homes per fer els pastissos, a Sweeney Todd fan els pastissos per desfer-se dels cadàvers.

 

Spill. Edició d’Antònia Carré:

855 Mes, aquell any,
856 un cas strany,
857 en lo mon nou,
858 jorn de Ninou
859 s’i esdevench:
860 yo tingui•l rench,
861 ffiu convidar
862 tots a sopar
863 qui junt haviem.
864 Alli teniem
865 de tots potatges,
866 de carns salvatges,
867 volateria,
868 pastiçeria
869 molt preçiosa,
870 la pus famosa
871 de tot Paris.
872 En hun pastis,
873 capolat, trit,
874 d’om cap de dit
875 hi fon trobat.
876 Ffon molt torbat
877 qui•l conegue;
878 reguonegue
879 que y trobaria:
880 mes hi havia
881 un cap d’orella.
882 Carn de vedella
883 creyem menjassem
884 ans que y trobassem
885 l’ungla y el dit
886 tros mig partit.
887 Tots lo miram
888 he arbitram
889 carn d’om çert era.
890 La pastiçera,
891 ab dos aydans
892 – ffilles ja grans –,
893 era fornera
894 he tavernera.
895 Dels que y venien,
896 alli bevien,
897 alguns mataven,
898 carn capolaven,
899 ffeyen pastells,
900 he dels budells
901 ffeyen salsiçes
902 o llonguaniçes
903 del mon pus fines.
904 Mare y fadrines,
905 quants ne tenien
906 tants ne venien,
907 he no y bastaven.
908 Elles mataven
909 alguns vedells,
910 ab la carn d’ells
911 tot ho cobrien,
912 asaborien
913 ab fines salses.
914 Les dones falses,
915 en hun clot tou
916 ffondo com pou,
917 descarnats ossos,
918 cames e toços,
919 alli•ls metien,
920 he ja l’omplien
921 les fembres braves,
922 cruels e praves,
923 infels, malvades,
924 e çelerades,
925 abominables.
926 Cert, los diables
927 com los mataven,
928 crech los aydaven,
929 he lo dimoni.
930 Ffas testimoni
931 que•n mengi prou,
932 may carn ni brou,
933 perdius, guallines
934 ni francolines,
935 de tal sabor,
936 tendror, dolçor,
937 may no senti.
938 Per lo mati,
939 de totes tres
940 fferen quartes,
941 he llur posada
942 ffon derrocada,
943 hi la planaren,
944 sal y sembraren;
945 he tots los cossos
946 tallats a trossos,
947 cent n’i contaren,
948 hi•ls soterraren
949 en lloch sagrat.



© 2017 Vicent Ferrer   Powered by WordPress MU    Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
css.php