Vicent Ferrer






         Altre lloc Blocat | Xarxa de blocs catalans

Archive for Ecologia

18 abril 2012

Una institució anacrònica

Mentre responia diversos correus acumulats a la safata d’entrada se m’ha acostat el meu fill i m’ha comentat que a la sexta, al programa El intermedio, promocionen una campanya Amazòniaa favor de l’Amazònia. M’importaria recolzar-la? m’ha demanat. No, clar. Dit i fet. He entrat a l’adreça d’internet que m’ha indicat, una pàgina de Greenpeace,  i l’he signada immediatament.

No és la primera vegada que recolze i em faig ressò d’una campanya per l’Amazònia. Sí que ho és, però, això de fer-ho perquè en parlen a una televisió espanyola. No seguesc massa el programa esmentat, però sí que me’l mire de quan en quan, i reconec que l’humor del seu presentador, el Gran Wyoming, a qui en principi no suportava, em sol fer gràcia. Aquests dies, a més, ha estat criticant, com molts altres mitjans, la cacera d’elefants. Tothom (excepte els hispans irreductibles) ha lamentat que la màxima autoritat del país (pose el mot en cursiva perquè, encara que no ho semble -ja sabem que el català és la mare de totes llengües-, està en castellà) s’haja dedicat a matar elefants a l’Àfrica profunda.  També han estat unes crítiques ecològiques, és clar, però amb una profunda càrrega política. 

No puc mostrar-me a favor de l’Amazònia i deixar que maten elefants, així que no em queda més remei que criticar, també, a qui ho ha fet. Ara, però, resulta que el pobre home (ací podeu donar-li a la cursiva el sentit que més us agrade) s’ha disculpat. Es trobava en un atzucac, el rei. La nostra societat, a la nostra època, no pot permetre que un representant públic es comporte com ho ha fet. Així doncs, s’imposava la disculpa. I tanmateix… no entre en si ha estat suficient, si ha estat sincer, si ho ha fet perquè li ho han dit. Tant se val. El cas és que s’ha disculpat i això, els reis, no ho feien. Crec que justament aqueixa disculpa, és una prova més (si és que a algú encara li’n calien, de proves) de què el rei, la monarquia, no té cap lloc a una societat democràtica. Al cap i a la fi, els ciutadans, que no subdits, hem d’exigir a aquells que ens volen representar un comportament, unes formes, que no tenen res a veure amb el que suposa la monarquia.

Estava en un atzucaz, el rei; continua a un atzucac, la monarquia.

 



17 abril 2012

Erupció solar

Filed under: Art,Ecologia @ 22:28
Etiquetes: ,

Una altra foto d’una espectacular erupció al sol, procedent de la galeria de l’observatori solar de la NASA.

El sol



3 agost 2011

Aigua fresca

Filed under: Ecologia,Records @ 12:49
Etiquetes: , , , ,

Quan arribava l’estiu sempre anàvem a la mar. Jo dormia molt poc, em contava ma mare; com els varen dir que la mar era bona, compraren un tros de terra i, amb moltes hores de faena i pocs diners, mon pare féu una casa (la caseta, en déiem).

Al poble hi havia hagut pou. Quan era molt menut arribà l’aigua corrent i el reompliren. A la mar tinguérem cisterna. Donava faena. Calia netejar-la i pintar-la de calç, tenir el terrat net perquè l’aigua de pluja arribés en bones condicions a la cisterna, i no s’embossara la canonada que la hi duia, impedir que entràs la de les tempestes, …  A l’estiu sempre teníem aigua. M’agradava poar-la i beure’n, i abocar-la a la botija mullada, que la mantenia fresca.

Amb els anys, deixàrem d’utilitzar la cisterna. Encara hi és, però fa anys que no en bevem l’aigua. Ara, allò que semblava antiquat s’ha convertit en la modernor. L’aigua és un bé escàs, i si cal guardar la de pluja, què millor que un bocoi?

Abans teníem cisternes



10 març 2011

El sol

Filed under: Art,Ecologia,Política i societat @ 22:15
Etiquetes: ,

Espectacular imatge del sol presa per Alan Friedman, astrònom aficionat que ha convertit l’observació del cel en un treball nocturn. Aquesta foto l’ha presa amb un filtre que només deixa passar una longitud d’ona molt estreta de la llum emesa per l’hidrògen. A més, ha invertit la cromosfera per convertir-la en negatiu i augmentar, així, el contrast.

17 febrer 2011

Bella contaminació

Filed under: Ecologia @ 18:32
Etiquetes: , ,
Tot i que puga meravellar-nos la bellesa de la imatge de la València nocturna més ens ha d’admirar la magnífica insensibilitat dels nostres gestors públics. La foto, presa per Paolo Nespoli, un piulador astronauta des d’una plataforma espacial, mostra clarament la formidable contaminació lumínica i la increïble capacitat de balafiament energètic del cap i casal.
Nocturna València
L’espectacular nitidesa amb què es distingeixen les grans vies urbanes, que destaquen enmig de la poderosa claredat, exemplifica encara més, si això és possible, la necessitat de desfer-nos d’uns polítics que, en la seua insubstancial vulgaritat, es pensen crescuts amb la il·luminació hiperbòlica.

17 setembre 2009

Aigua per a tots

Acaba l’estiu i reprenem les rutines. Una d’elles, comprar els diaris. Quan era menut mon pare ja el comprava tots els diumenges, fins que vaig començar a anar jo mateix. A vegades entre setmana, però especialment dissabtes i diumenges, en compre un parell. I el problema sempre és quin. A temporades he comprat l’Avui, o el Periòdic(o) de Catalunya quan començaren a editar-lo en català. Als anys vuitanta, quan a València hi hagué un parell d’intents de crear altres capçaleres, també comprava el Diario de València, primer, i Noticias al día, després.

Malgrat que, al llarg dels anys, he comprat molts diaris,  encara me’n sé mantenir al marge d’alguns. Els que compre habitualment, tot i que cap no m’acaba d’agradar del tot, són El País i el Levante-emv. Tinc un amic que sempre compra La vanguardia, cosa que jo només he fet de manera molt excepcional. Però clar, els diumenges, amb el Levante, arriba el Magazine, i això em permet llegir els seus articulistes. Entre altres, Quim Monzó (observeu, a la pàgina d’inici, la portada de la versió anglesa de la divertidíssima La magnitud de la tragèdia).

Quim Monzó m’agrada des de fa moltíssims anys, des de quan encara tenia cabell al cap (vull dir jo, no ell). No crec que tots, perquè sempre se n’escapa algun, però tinc molts dels seus llibres, ja siguen de ficció o  reculls d’articles. Fins i tot he arribat a veure (segurament això té un cert mèrit) El perquè de tot plegat. Al Magazine del Levante-emv (de La vanguardia) Monzó sorprén, sovint, amb els comentaris sobre qualsevol notícia. És cert que a vegades sembla molt rebuscat però, tot i això, sempre que puc, la lectura del seu article és una de les primeres coses que faig cada diumenge. Recorde especialment un dels articles en què parlava dels segrestadors de cons d’obres de carretera, convençuts que aquests, els cons, eren extraterrestres.

En un dels darrers articles fa referència a una campanya de SOS Mata Atlântica per promoure l’estalvi d’aigua al Brasil. Atés que Monzó parla d’un vídeo en què es proposa orinar mentre ens dutxem no me n’he pogut estar d’anar al youtube per veure’l. L’objectiu, òbviament, ha de ser convéncer els nostres governants. Segur que els omnipresents (si més no a Canal 9) Barberà i Camps estaran encants de portar, al costat de la d’ “Aigua per a tots”, la gran pancarta de “Pixeu a la banyera”.

© 2017 Vicent Ferrer   Powered by WordPress MU    Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
css.php