Vicent Ferrer






         Altre lloc Blocat | Xarxa de blocs catalans

21 juliol 2018

Un Entre Tants, 1entretants

Filed under: General — @ 17:31

Vaig començar a formar part d’Un Entre Tants, Xarxa Cooperativa d’Experiències TIC per a l’Ensenyament en Valencià, el 27 de gener del 2010.

En aquell moment NING era una plataforma gratuïta i qualsevol usuari podia crear la seua pròpia xarxa social. Al cap del temps, començaren a cobrar el servei. Un Entre Tants havia crescut; moltes professores i professors s’havien inscrit a la xarxa, hi havia un nombre considerable d’experiències, de comentaris, d’imatges, d’enllaços,… compartits i es va decidir mantenir el nostre espai 1entretants.ning.com

Es varen debatre diferents opcions, però cap no acabava de convéncer. Fins ara. L’entrada en vigor, el 25 de maig del 2018, d’un nou Reglament Europeu de Protecció de Dades, ha obligat a reconsiderar la decisió de mantenir la Ning. El 26 de juliol del 2018 deixarà de funcionar la xarxa ning d’1entretants i cap dels enllaços no estarà operatiu. S’ha fet una crida perquè totes i tots els i les docents que tenen material en aqueixa xarxa el descarreguen i puguen conservar al llarg de tants anys.

Un Entre Tants continua. A més de la presència a diverses xarxes socials (twitter, facebook, instagram), manté un espai web, 1entretants.cat.

Les entrades que havia anat creant a la ning, en un ordre lleugerament caòtic, estan penjades en aquest mateix blog (que aparegué l’1 de juny del 2006!). Fallaran molts enllaços, les imatges no apareixen, però testimonien, encara que siga d’una manera parcial, allò que he anat fent des d’aquell llunyà gener del 2010. Un poc més completes (amb les imatges, i amb alguna informació addicional, però també amb enllaços trencats) es poden trobar, així mateix, a una carpeta del drive.

Que quede constància per als curiosos.

 

Felicitats, Marieta

Filed under: General — @ 16:28

Publicat a 1entretants en gener 19, 2012 a les 22:30

Felicitats Marieta!!!

L’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana ha concedit el Premi de Literatura Infantil i Juvenil a Fina Masgrau i Lourdes Bellver per la seua col·lecció La rata Marieta.

Hi hagué una època en què me’n sabia de memòria, molts dels contes de la rateta Marieta.

Ara ja no em cal llegir-li’ls, al meu fill, i ell fa anys que es dedica a altres lletres. Amb el temps, hem anat guardant, regalant, oblidant, molts dels llibres infantils que omplien les prestatgeries de la seua habitació. Els de Marieta, però, sempre ha volgut conservar-los.

Felicitats, Marieta; felicitats, també, Tàndem; i felicitats, sobre tot, Fina i Lourdes, pel premi… i pel meravellós regal que ens heu fet amb la vostra obra.

Recursos per millorar la llengua. Ortografia, gramàtica i lèxic

Filed under: General — @ 16:26

Publicat a 1entretants en octubre 16, 2011 a les 23:00

Adjunte, gràcies al Recull diari de Teresa Torné, diversos enllaços procedents d’un recull de recursos per aprendre català, basc i gallec, publicats a la versió digital de la revista EROSKI CONSUMER.

Materials i publicacions didàctiques que faciliten l’aprenentatge en línia de l’Àrea de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana.

  • INTER-VAL: un curs en línia dissenyat amb activitats d’autoaprenentatge d’acord a les proves de Grau Mitjà i Superior de valencià de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià (JQCV).
  • Lectures i dictats: materials multimèdia que permeten treballar la comprensió oral i escrita del valencià.
  • Pràctic: un programa descarregable per practicar els continguts bàsics o avançats d’aquesta llengua. És un suport adequat per preparar les proves per a l’obtenció dels certificats oficials de valencià.
  • Jugallengua: una aplicació en forma de joc de preguntes i respostes per a aprendre d’una forma lúdica i entretinguda. Permet practicar l’ortografia, la gramàtica o el vocabulari.
  • Practicavalencià: un curs interactiu per practicar amb exercicis el vocabulari, ortografia i gramàtica. Com a recurs addicional, aquest portal inclou també diferents exàmens de la JQCV perquè l’estudiant puga preparar-se per les proves.

També es pot accedir a la web de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, un dels organismes oficials amb un major nombre de recursos d’aprenentatge per a iniciar-se en el català. Ofereix diversos recursos bàsics:

  • Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges: un complet diccionari visual amb més de mil termes agrupats per temes en català associats a una imatge per facilitar el seu aprenentatge, que es complementa amb una guia de frases d’ús corrent.
  • Viure a Catalunya. Comencem a parlar: un recull de diàlegs i converses senzilles sobre temes quotidians que es poden llegir en format PDF i escoltar en MP3.
  • Parla.cat: un curs complet que inclou quatre nivells, des del bàsic, fins al de suficiència. S’ofereix en modalitat lliure i gratuïta, per a l’aprenentatge autònom de l’estudiant, o amb tutoria, en aquest cas té un cost de 90 euros i l’alumne compta amb el suport d’un tutor que el guia i motiva.
  • Diccionaris en línia: un recull de diferents diccionaris multilingües en línia per consultar la terminologia completa en català.

Una altra font interessant de recursos electrònics per iniciar-se en el català és Intercat, una plataforma multimèdia, creada pels serveis lingüístics de nou universitats catalanes, per facilitar l’aprenentatge d’aquesta llengua als universitaris en mobilitat. Entre les eines didàctiques que ofereix destaquen les següents:

  • Speakcat: un curs en línia de deu unitats per a descobrir la gramàtica i el vocabulari bàsic de la llengua catalana i aspectes pràctics de la vida quotidiana universitària.
  • Sisplau: un complet paquet d’exercicis lingüístics per consolidar el coneixement elemental de la llengua.
  • FontdelCat: una aplicació en línia multimèdia que facilita la comprensió oral i escrita del català amb diferents recursos audiovisuals, jocs i activitats.

Salutació

Filed under: General — @ 16:23

Publicat a 1entretants en gener 27, 2010 a les 23:00

 

Quan m’arribaren al correu les primeres informacions sobre aquesta xarxa vaig estar un temps dubtant si m’afegia o no a una plataforma social de tipus educatiu. El meu dubte era: si ja existeix el Facebook (i sí, ja sé que entre molts de nosaltres, el Facebook i equivalents fan por*), perquè no aprofitar-lo i deixar-nos d’històries i xarxes “corporatives”? Al final, però, m’he decidit a unir-m’hi.

 

Vaig conéixer la plataforma NING perquè, ja fa algun temps, en vaig sentir parlar a un mestre andalús (la vida pega moltes voltes): el cap d’estudis d’una escola que es diu San Walabonso (així, com ho veieu), i em va semblar que se li podia traure profit. Després, un amic em va comentat que formava part d’un grup de biòlegs que també utilitzava el NING.

 

Finalment, m’he apuntat i, de pas, he creat un grup dins de la xarxa per compartir experiències “multimediàtiques”… Supose que a algú més li interessarà.

 

Tant entre els que estàveu a l’inici com entre els que han entrat després hi ha vells coneguts, companys i amics. A tots els coneguts, però també per a aquells amb els quals mai no he coincidit, salutacions.

 

* A El País varen publicar fa uns mesos una interessant reflexió sobre el Facebook (i Twitter, i Tuenti, …) com a dipositari d’una memòria col·lectiva i eterna. Altres parlen de l’omnipresència del Google… Apocalíptics o integrats? Millor aprofitar-nos-en tant com ens siga possible.

 

Autors a les aules

Filed under: General — @ 16:22

Publicat a 1entretants en juny 8, 2011 a les 20:58

Enmig de la voràgine a què ens condueixen els atacs institucionals a la nostra llengua i a l’educació, vull fer-me ressó d’un programa de la Institució de les Lletres Catalanes  mitjançant el qual es pot sol·licitar la presència als centres educatius d’alguns dels autors que participen al programa.

Entre altres autors que hi trobàreu, em permet de recomanar-vos un autor de l’Horta, Manel Alonso i el seu últim llibre, Els somriures de la pena, un recull de narracions que n’inclou diverses de nostàlgiques sobre la infantesa, a les quals ens podem identificar molts de nosaltres i que crec, també, pot interessar els nostres alumnes.

Reproduesc literalment la informació de la ILC:

Els centres educatius poden sol·licitar un autor o autora inclòs al programa per establir un diàleg obert i dinàmic amb els alumnes, compartir experiències, dubtes i propostes al voltant de la creació i la lectura. Prèviament, l’alumnat ha d’haver treballat a l’aula una lectura de l’autor sol·licitat. Per facilitar la preparació de la sessió s’han elaborat unes guies, coordinades pel Servei d’Ensenyament del Català (SEDEC) i d’altres col·laboradors de l’àmbit educatiu.

Des del curs 2008-2009 la ILC ha posat en funcionament una aplicació informàtica que permet als professors sol·licitar els fòrums per vía telemàtica. Per accedir-hi cal introduir el codi del centre al camp de l’usuari i repetir-lo dins el quadre de la paraula clau . A través d’aquesta mateixa aplicació poden saber l’estat de la sol·licitud. Per solucionar qualsevol dubte sobre el seu funcionament posem a disposició el manual d’usuari de l’eina.

El termini de presentació de sol·licituds estarà obert fins al 30 de setembre.

http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.4f8…

Estellés, la premsa i internet

Filed under: General — @ 16:21

Publicat a 1entretants en febrer 11, 2010 a les 23:00

El dissabte passat, 6 de febrer, a la presentació d’1entretants al Centre Octubre, es comentà la dificultat per llegir premsa en català. Sobre paper, es clar. Ara, tot i que la lectura haja de ser sobre pantalla, vull deixar un enllaç a un article referit al poeta que dóna nom a aquesta xarxa. L’article ha sigut publicat a El Punt, una altra publicació que també ha esdevingut, per a nosaltres, virtual.

 

Ximo Escrig, que des de fa anys s’ha encarregat que es mantinga la revista de l’Institut de Massamagrell, conta, a Quan Vicent Andrés Estellés conegué Antonio Machado, una divertida anècdota d’Estellés. Per als que ja tenim una certa edat i hem tigut la sort de ser, almenys, saludats pel poeta, l’article ens permet veure’l tal com el recordem.

 

Les TIC, almenys, encara ens permeten llegir aquestes coses.

 

Per cert, un altre membre d’aquesta xarxa, Ramon Peris, ha convertit la revista de l’Institut de Massamagrell, en digital. Salvarem algun bosc, almenys?

Anglés de l’horta

Filed under: General — @ 16:20

Publicat per a 1entretants en febrer 16, 2010 a les 23:30

Ahir vaig fer un examen oral d’anglés i, al final, el professor em va dir, amb un to simpàtic, que algunes paraules les havia pronunciades amb un fort accent valencià. Clar, vaig pensar, com no he de parlar anglés amb accent de l’horta si, al cap i a la fi, el català és la mare de totes les llengües?

 

Recorde que, fa molts anys, vaig llegir un article sobre una revista anomenda La llumanera de Nova York que s’havia publicat en aqueixa ciutat entre els anys 70 i 80 del segle XIX. “Quantes revistes –es deia a la revista- es publiquen en anglés a Barcelona? Cap ni una. Quantes revistes en català es publiquen a Nova York? Una, La llumanera de Nova York”; cite de memòria, han passat qui-sap-lo d’anys, i ja sabeu que “la memòria és fràgil potència de l’hom”. Recorde també que a un article titulat “El català, mare de totes les llengües” se citaven nombroses dites en català que semblaven, o es deia que semblaven, pròpies d’una altra llengua, del tipus de: “Com es diu fumeral en xinés?” “Quin fum fa!”.

 

L’anglés procedeix del català, com es pot comprovar quan dues persones se saluden:

– Que du fil? (How do you feel?).

– Beta (Better).

 

Tot buscant per internet he trobat un bloc, La llumenera, escrit també a la Gran Poma, que reprodueix articles de l’antiga llumanera. A un dels vells textos reproduïts, “La llengua anglesa”, suposada carta d’un pagès arribat a Nova York a un company seu a Catalunya, trobem tot un reguitzell d’expressions angleses que es corresponen amb el català. Em permet de copiar, només, la part final del poema:

 

Si a una noia malalteta

te li acostes molt humil

preguntant ¿que duia fil?

Ella et contestarà: beta.

Com més disbarats els digues

més t’entendran, de segur.

Per dir dos has de dir tu,

i per dir números, figues.

 

i tot pel mateix estil.

Sink és l’aigüera, ja ho sents;

per dir quartos digues cents,

i per dir un molí, mil.

Sols una cosa, Jeroni,

trobo jo en aquest llenguatge

ben dita i és ¡mal viatge!

que al diner se diu dimoni.

 

A.C.

Nova York, vint-i-vuit de desembre de 1874.

 

No he vist, a la moderna llumenera, cap anotació relacionada, en l’antiga llumanera, a la maternitat lingüística del català. Trobe, tanmateix, a un altre bloc, Raons que rimen, referències a un article procedent de L’Esquella de la Torratxa titulat precisament “El català, mare de totes les llengües” que sí que cita La llumanera de Nova York i diu: “Més ensá La Llumanera de Nova-York portá una col·lecció numerosa de frasses catalanas per l’istil, en demostració de que la llengua catalana havia de ser la mare de totas las llenguas perque ella sola comprenía’ls sons de totas ellas.” Copie només les que fan referència a l’anglés:

 

INGLÉS

 

– L’anech ha mort sens’ haver-hi hagut espeternech.

– No’s toquin ni’s moquin.

– May estich tip de bescuyts.

– L’oncle broda á la moda.

– May cap gech me fa sachsons.

– No pot haverhi hagut may ví á n’aquest got.

– Lo got demlo al xicot que s’ha cruspit’l turró perque no xerri.

 

Y prou.

 

MARRAMAU.

 

I ho deixe estar, perquè acabe de recordar que al Dietari de Pere Joan Porcar hi ha una “Cançó en alabança de mossèn Francés Jeroni Simó en totes les llengües” que també juga amb la fonètica políglota del català. Aquest sí que el tinc a mà, així que reproduesc, directament, les dues últimes llengües de la cançó:

 

NEGRE

 

Sancta Crisit la xabeu

Mosén Francisca Simona

Que xou bona persona.

 

MORISCO

 

Vós la veniu de bona casta

Mossèn Xamona home honrat

jo la diu la veritat.

 

Pere Joan Porcar. Dietari, 1589-1628 (Antologia). Selecció, transcripció i pròleg de Ferran Garcia Garcia. Institució Alfons el Magnànim. València, 1983. Pàgina 88.

Salvador Espriu

Filed under: General — @ 16:19

Publicat a 1entretants en febrer 19, 2010 a les 23:00

 

El dia 22 de febrer, dilluns que ve, farà 25 anys de la mort de Salvador Espriu. Un grup de blocaires ha proposat que aqueix mateix dia pel matí (de 10 a 13 hores) tots els que vulguen sumar-s’hi a l’homenatge facen una entrada al seu bloc amb un únic requisit: l’escrit -o vídeo, dibuix, foto, àudio, …- ha de ser fidel a l’estil propi de cada blocaire.

 

Podeu trobar la notícia a vilaweb, on es parla d’altres iniciatives anteriors semblants, dedicades a Joan Brossa (sobre el qual us recomane l’Abloccedari), Carles Riba i Joan Amades.

 

A l’esmentada pàgina de vilaweb hi ha diversos enllaços sobre Espriu que pretenen servir de font d’inspiració per a tots aquells que vulguem afegir-nos a la proposta.

 

Ah, com que molts estarem treballant, és possible que pel matí no ens done la vida per fer un post. Solució: podem escriure l’entrada dissabte o diumenge i, abans de publicar-la, triar la data i hora de publicació que ens interesse (el truc també val per enganyar el sistema: si fas el teu homenatge amb posterioritat, posa la data indicada i semblarà que l’has penjat quan tocava;).

Biblioteques digitals

Filed under: General — @ 16:17

Publicat a 1entretants en març 11, 2010 a les 20:30

Amb els meus companys d’institut he començat a preparar unes activitats per al dia del llibre i, sense adonar-me’n, he passat de pensar en paper a pensar també en digital.

Se m’oblidaven, però, les biblioteques digitals, consultables per la xarxa. La que ens toca de més a prop és la Lluís Vives (que forma part de la Cervantes) i a la qual he recorregut en alguna ocasió (per cert, en cercar l’enllaç per posar-lo ací m’he trobat amb què té publicitat; és un peatge obligatori que em molesta). Una altra biblioteca molt interessant és l’Europeana, amb enllaços a les principals biblioteques i arxius europeus (entre altres, la Biblioteca Valenciana i la Nacional de Catalunya).

On més vegades he cercat, però, és al Googlebooks (per cert, si n’heu escrit cap, potser us interesse formar-ne part). Justament ahir, 10 de març del 2010, Google anunciava que ha arribat a un acord amb el Ministeri italià de Patrimoni i digitalitzarà fins un milió d’obres del Renaixement, de les bibliot… (ací teniu la traducció del google translate).

Potser haurem de continuar criticant els de Google pel domini quasi absolut que tenen d’internet (i les grosses errades que han comés amb productes com el Google wave i el Buzz), però segurament també cal agrair-los que posen a l’abast de tothom els milers (de milers) de llibres (i, això també és d’agrair, amb una publicitat molt més discreta que la de la Lluís Vives i la Cervantes).

En paper, digitals o per la xarxa, que el 23 d’abril us arriben molts llibres,… i alguna rosa.

El vel, el burka,…

Filed under: General — @ 16:16

Publicat a 1entretants en juny 2, 2010 a les 23:30

 

Fa unes setmanes assistírem a la polèmica sobre l’ús del vel per part d’una alumna a un institut de Madrid, a la qual s’ha afegit ara la decisió de l’ajuntament de Lleida, i d’altres que s’apegaran al carro, de prohibir l’ús del burka en àmbits públics. De França arriben notícies que també van en aquest sentit. No és una polèmica nova i, possiblement, augmentarà amb el temps.

 

Atés que el vel i el burka tenen, es vulga o no, un vessant religiós, alguns han volgut relacionar aquesta polèmica amb la presència de crucifixos a les aules en centres educatius públics. En principi, he de dir que em negue a relacionar les dues coses; mentre en el cas de l’alumna és tracta d’un ús personal, individual (un altres aspecte és considerar si es tracta d’una decisió lliure o no), els crucifixos a les aules es troben a un espai públic, i considere que l’administració s’ha de mantenir en un terreny estrictament neutral.

 

No estic totalment segur sobre com s’ha d’actuar en casos com el de l’esmentada alumna, però sí crec que determinades prohibicions són contraproduents.

 

Recentment he tingut ocasió de visitar alguns centres educatius de Gran Bretanya i allí m’he trobat, especialment en llocs amb una major presència de musulmans, que la manera de vestir forma part de l’àmbit privat. Coincidesc més amb aquesta visió dels fets que no amb les prohibicions esmentades. Vaig estar a centres on les xiques anaven totalment tapades (les fotos que teniu al costat estan fetes el passat 13 de maig a la ciutat de Gloucester). Sí bé és cert que això em sobta no ho és menys que substituir una (cultural, religiosa, en contra de la dignitat com a dona,… ho sé) obligació assumida per una prohibició rebutjada provoca l’efecte contrari del que es pretén. A un altre centre de la mateixa ciutat la norma general era que el cap es dugués destapat, però al mateix temps s’anunciava, als taulers d’anuncis, que aquells que per raons de salut o religioses haguessen de dur gorra o vel ho comunicassen a les autoritats educatives.

 

Amb tots els dubtes del món i que ja he esmentat abans, crec que coincidesc més amb aquesta actitud que no amb prohibicions com la de l’institut madrileny.

 

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Un amic m’ha passat una imatge d’un cartell amb la norma que indique. Es tracta d’una foto feta amb un mòbil, i el cartell duu un plàstic per damunt; no es veu massa bé, però és un bon exemple del tractament del tema en aquest centre (Gloucestershire College).

 

Next Page »

© 2018 Vicent Ferrer   Powered by WordPress MU    Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
css.php