Vicent Ferrer






         Altre lloc Blocat | Xarxa de blocs catalans

Archive for Informació

10 abril 2012

Els lectors d’ARA trien la millor versió catalana d’un tema internacional

‘Gent normal’, dels Manel, la millor versió en català d’un tema internacional, segons els lectors de l’ARA

Manel va convertir el clàssic de Pulp ‘Common people’, en una de les històries quotidianes que omplen les seves cançons: de la noia milionària grega de l’original en van fer una estudiant d’Erasmus que ve a Barcelona, i del supermercat on van el cantant i la noia, el mercat del barri. I no els ha anat malament. Els lectors de l’ARA han votat ‘Gent normal’ com la millor versió catalana d’un tema internacional. En segon lloc hi ha ‘Illes dins un riu’, la versió que Tomeu Penya, el rei del country balear, va fer del clàssic de Dolly Parton i Kenny Rogers ‘Islands in the stream’. ‘L’àguila negra’, la versió de Maria del Mar Bonet del clàssic de Barbara ‘L’aigle noir’, ha quedat en tercer lloc. Fins a 3.650 lectors han participat en l’enquesta.

Aquestes són les 10 versions més votades:

1. Manel ‘Gent normal’ (Pulp, ‘Common people’), 24,3% – 889 vots

2. Tomeu Penya ‘Illes dins un riu’ (Dolly Parton & Kenny Rogers, ‘Islands in the stream’), 11,9 % – 437 vots

3. Maria del Mar Bonet ‘L’àguila negra’ (Barbara, ‘L’aigle noir’), 11,1% – 406 vots

4. Els Pets ‘Ulls de color mel’ (Van Morrison, ‘Brown eyed girl’), 10,2 % – 373 vots

5. Roger Mas ‘Ni una sola paraula’ (Paulina Rubio, ‘Ni una sola palabra’), 5,2% – 193 vots

6. Toti Soler ‘Susanna’ (Leonard Cohen, ‘Suzanne’), 4,1% – 150 vots

7. Marina Rossell ‘El metec’ (Georges Moustaki, ‘Le métèque’), 3,8% – 142 vots

8. Gossos ‘Tens un amic’ (Carole King, ‘You’ve got a friend’), 3,8% – 139 vots

9. Ovidi Montllor ‘El meu poble, Alcoi’ (Jacques Brel, ‘Le plat pays’), 3,2% – 119 vots

10. Sopa de Cabra ‘Guerra’ (Bob Marley, ‘War’), 2,9% – 106 vots

 

 



16 febrer 2010

Anglés de l’horta

Filed under: Informació,Llengua @ 22:13
Etiquetes: , ,

Ahir vaig fer un examen oral d’anglés i, al final, el professor em va dir, amb un to simpàtic, que algunes paraules les havia pronunciades amb un fort accent valencià. Clar, vaig pensar, com no he de parlar anglés amb accent de l’horta si, al cap i a la fi, el català és la mare de totes les llengües?

Recorde que, fa molts anys, vaig llegir un article sobre una revista anomenda  La llumanera de Nova York que s’havia publicat en aqueixa ciutat entre els anys 70 i 80 del segle XIX.

“Quantes revistes –es deia a la revista- es publiquen en anglés a Barcelona? Cap ni una. Quantes revistes en català es publiquen a Nova York? Una, La llumanera de Nova York”; cite de memòria, han passat qui-sap-lo d’anys, i ja sabeu que
“la memòria és fràgil potència de l’hom”. Recorde també que a un article titulat “El català, mare de totes les llengües” se citaven nombroses dites en català que semblaven, o es deia que semblaven, pròpies d’una altra llengua, del tipus de: “Com es diu fumeral en xinés?” “Quin fum fa!”.

L’anglés procedeix del català, com es pot comprovar quan dues persones se saluden:

Que du fil? (How do you feel?).

Beta (Better).

Tot buscant per internet he trobat un bloc, La llumenera, escrit també a la Gran Poma, que reprodueix articles de l’antiga llumanera. A un dels vells textos reproduïts, “La llengua anglesa”, suposada carta d’un pagès arribat a Nova York a un
company seu a Catalunya, trobem tot un reguitzell d’expressions angleses que es corresponen amb el català. Em permet de copiar, només, la part final del poema:
La llumanera de Nova York

 

Si a una noia malalteta
te li acostes molt humil
preguntant ¿que duia fil?
Ella et contestarà: beta.
Com més disbarats els digues
més t’entendran, de segur.
Per dir dos has de dir tu,
i per dir números, figues.


i tot pel mateix estil.
Sink és l’aigüera, ja ho sents;
per dir quartos digues cents,
i per dir un molí, mil.
Sols una cosa, Jeroni,
trobo jo en aquest llenguatge
ben dita i és ¡mal viatge!

 que al diner se diu dimoni.

A.C. Nova York, vint-i-vuit de desembre de 1874.

 

No he vist, a la moderna llumenera, cap anotació relacionada, en l’antiga llumanera, a la maternitat lingüística del català.

Trobe, tanmateix, a un altre bloc, Raons que rimen, referències a un article procedent de L’Esquella de la Torratxa titulat precisament “El català, mare de totes les llengüesque sí que cita La llumanera de Nova York i diu: “Més ensá La
Llumanera de Nova-York portá una col·lecció numerosa de frasses catalanas per l’istil, en demostració de que la llengua catalana havia de ser la mare de totas las llenguas perque ella sola comprenía’ls sons de totas ellas
.”

Copie només les que fan referència a l’anglés:

L'esquella de la Torratxa

INGLÉS


– L’anech ha mort sens’ haver-hi hagut espeternech.

– No’s toquin ni’s moquin.

– May estich tip de bescuyts.
– L’oncle broda á la moda.
– May cap gech me fa sachsons.

– No pot haverhi hagut may ví á n’aquest got.

– Lo got demlo al xicot que s’ha cruspit’l turró perque no xerri.

Y prou.

MARRAMAU.

I ho deixe estar, perquè acabe de recordar que al Dietari de Pere Joan Porcar hi ha una “Cançó en alabança de mossèn Francés Jeroni Simó en totes les llengües” que també juga amb la fonètica políglota del català. Com aquest el tinc a mà copie, directament, només les dues últimes llengües de la cançó:

NEGRE

Sancta Crisit la xabeu
Mosén Francisca Simona
Que xou bona persona.

MORISCO

Vós la veniu de bona casta
Mossèn Xamona home honrat
jo la diu la veritat.

Pere Joan Porcar. Dietari, 1589-1628 (Antologia). Selecció, transcripció i pròleg de Ferran Garcia Garcia. Institució Alfons el Magnànim. València, 1983. Pàgina 88.

 

Actualització (18 d’abril del 2012).

El blog La llumera, a Catalunya ràdio.

Lluís Costa, @costalluis, ha publicat recentment, als Llibres de l’índexLa llumanera de Nova York, de la qual Joan Manuel Tresserras, al pròleg, indica que es tracta d’una “anàlisi documentada i completa sobre La Llumanera. Aquest periòdic va configurar un relat històric d’aventura, carregat de girs i detalls interessantíssims sobre l’època i les relacions entre Catalunya i Amèrica. Una aproximació vivíssima, autèntica i fidel del context immediatament anterior al cicle del “desastre de Cuba”, clos el 1989.”



© 2017 Vicent Ferrer   Powered by WordPress MU    Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
css.php