Vicent Ferrer






         Altre lloc Blocat | Xarxa de blocs catalans

20 gener 2016

Lectures i records

Els astres es conjuguen sovint. Fa uns dies, una noticia parlava dels motius pels quals L'any de l'herba sanaels   Junkers alemanys havien bombardejat uns pobles de l’Alt Maestrat durant la guerra civil. Alhora, jo havia començat la lectura de L’any de l’herba sana, de Josep Usó.

De la guerra civil no se’n solia parlar a ma casa. La repressió de la postguerra, inclòs l’afusellament del meu avi a Paterna, l’havien convertit en un tema quasi tabú. Mon pare mai no en deia res, i només ma mare, de quan en quan, s’hi referia. Uns Guerra civildels fets als quals feia esment era el de les Paves, aquells avions que venien de Mallorca i descarregaven les seues bombes sobre els pobles; per ells es trobaven sobre l’Horta, sobre Puçol, els reflectors dels ports de Sagunt i València. Hi havia hagut un camp d’aviació a la marjal, entre Sagunt i Puçol, però preferien la població civil, les Paves. La meua mare, quan esmentava les Paves, es referia a l’Aviazione Legionaria italiana, però en altres llocs eren els Junkers. També parlava ma mare, però molt menys, de la repressió que hi hagué a Puçol després de la guerra; de les multes per parlar en valencià o dels caps rapats a les “desafectes” al règim.

L’any de l’herba sana mostra la vida dura de la guerra i trista i dura de la postguerra a un poble d’una comarca del nord. L’Alt Maestrat, potser? Parla la novel·la de la repressió i de les vendettes disfresssades de sadisme polític envers uns personatges que l’únic que volen és viure i només aconsegueixen morir a l’exili, exterior o interior, o malviure amb els somnis esmorteïts. És una obra que despulla uns personatges cruels i alhora és amable amb els dels dos bàndols. Potser aqueix “bonisme”, prejudicis meus, és l’únic que no acaba de convéncer-me. Hi destaca, això sí, el final digne de la millor tradició policíaca. Perquè L’any de l’herba sana, a més de retratar una època i uns personatges, conta un crim emmarcat en la repressió, o conta com la repressió permet un crim, o com la repressió i el crim és el mateix, o… tant se val. L’any de l’herba sana resol un crim el culpable del qual és conegut pel lector. El lector no sap, però, si els personatges ho sabran, qui el cometé, o si ni tan sols voldran saber si es cometé… És resol al final, és clar. Us convide a llegir-la perquè us n’assabenteu.

Trista societat la nostra en la qual molts no volen saber que hi hagué un crim.





No Comments

No comments yet.

RSS feed for comments on this post.

Sorry, the comment form is closed at this time.

© 2017 Vicent Ferrer   Powered by WordPress MU    Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
css.php