Publicat a 1entretants en gener 27, 2010 a les 23:00
Quan m’arribaren al correu les primeres informacions sobre aquesta xarxa vaig estar un temps dubtant si m’afegia o no a una plataforma social de tipus educatiu. El meu dubte era: si ja existeix el Facebook (i sí, ja sé que entre molts de nosaltres, el Facebook i equivalents fan por*), perquè no aprofitar-lo i deixar-nos d’històries i xarxes «corporatives»? Al final, però, m’he decidit a unir-m’hi.
Vaig conéixer la plataforma NING perquè, ja fa algun temps, en vaig sentir parlar a un mestre andalús (la vida pega moltes voltes): el cap d’estudis d’una escola que es diu San Walabonso (així, com ho veieu), i em va semblar que se li podia traure profit. Després, un amic em va comentat que formava part d’un grup de biòlegs que també utilitzava el NING.
Finalment, m’he apuntat i, de pas, he creat un grup dins de la xarxa per compartir experiències «multimediàtiques»… Supose que a algú més li interessarà.
Tant entre els que estàveu a l’inici com entre els que han entrat després hi ha vells coneguts, companys i amics. A tots els coneguts, però també per a aquells amb els quals mai no he coincidit, salutacions.
* A El País varen publicar fa uns mesos una interessant reflexió sobre el Facebook (i Twitter, i Tuenti, …) com a dipositari d’una memòria col·lectiva i eterna. Altres parlen de l’omnipresència del Google… Apocalíptics o integrats? Millor aprofitar-nos-en tant com ens siga possible.
