Publicat per a 1entretants en febrer 16, 2010 a les 23:30
Ahir vaig fer un examen oral d’anglés i, al final, el professor em va dir, amb un to simpàtic, que algunes paraules les havia pronunciades amb un fort accent valencià. Clar, vaig pensar, com no he de parlar anglés amb accent de l’horta si, al cap i a la fi, el català és la mare de totes les llengües?
Recorde que, fa molts anys, vaig llegir un article sobre una revista anomenda La llumanera de Nova York que s’havia publicat en aqueixa ciutat entre els anys 70 i 80 del segle XIX. “Quantes revistes –es deia a la revista- es publiquen en anglés a Barcelona? Cap ni una. Quantes revistes en català es publiquen a Nova York? Una, La llumanera de Nova York”; cite de memòria, han passat qui-sap-lo d’anys, i ja sabeu que “la memòria és fràgil potència de l’hom”. Recorde també que a un article titulat “El català, mare de totes les llengües” se citaven nombroses dites en català que semblaven, o es deia que semblaven, pròpies d’una altra llengua, del tipus de: “Com es diu fumeral en xinés?” “Quin fum fa!”.
L’anglés procedeix del català, com es pot comprovar quan dues persones se saluden:
– Que du fil? (How do you feel?).
– Beta (Better).
Tot buscant per internet he trobat un bloc, La llumenera, escrit també a la Gran Poma, que reprodueix articles de l’antiga llumanera. A un dels vells textos reproduïts, “La llengua anglesa”, suposada carta d’un pagès arribat a Nova York a un company seu a Catalunya, trobem tot un reguitzell d’expressions angleses que es corresponen amb el català. Em permet de copiar, només, la part final del poema:
Si a una noia malalteta
te li acostes molt humil
preguntant ¿que duia fil?
Ella et contestarà: beta.
Com més disbarats els digues
més t’entendran, de segur.
Per dir dos has de dir tu,
i per dir números, figues.
i tot pel mateix estil.
Sink és l’aigüera, ja ho sents;
per dir quartos digues cents,
i per dir un molí, mil.
Sols una cosa, Jeroni,
trobo jo en aquest llenguatge
ben dita i és ¡mal viatge!
que al diner se diu dimoni.
A.C.
Nova York, vint-i-vuit de desembre de 1874.
No he vist, a la moderna llumenera, cap anotació relacionada, en l’antiga llumanera, a la maternitat lingüística del català. Trobe, tanmateix, a un altre bloc, Raons que rimen, referències a un article procedent de L’Esquella de la Torratxa titulat precisament “El català, mare de totes les llengües” que sí que cita La llumanera de Nova York i diu: “Més ensá La Llumanera de Nova-York portá una col·lecció numerosa de frasses catalanas per l’istil, en demostració de que la llengua catalana havia de ser la mare de totas las llenguas perque ella sola comprenía’ls sons de totas ellas.” Copie només les que fan referència a l’anglés:
INGLÉS
– L’anech ha mort sens’ haver-hi hagut espeternech.
– No’s toquin ni’s moquin.
– May estich tip de bescuyts.
– L’oncle broda á la moda.
– May cap gech me fa sachsons.
– No pot haverhi hagut may ví á n’aquest got.
– Lo got demlo al xicot que s’ha cruspit’l turró perque no xerri.
Y prou.
MARRAMAU.
I ho deixe estar, perquè acabe de recordar que al Dietari de Pere Joan Porcar hi ha una “Cançó en alabança de mossèn Francés Jeroni Simó en totes les llengües” que també juga amb la fonètica políglota del català. Aquest sí que el tinc a mà, així que reproduesc, directament, les dues últimes llengües de la cançó:
NEGRE
Sancta Crisit la xabeu
Mosén Francisca Simona
Que xou bona persona.
MORISCO
Vós la veniu de bona casta
Mossèn Xamona home honrat
jo la diu la veritat.
Pere Joan Porcar. Dietari, 1589-1628 (Antologia). Selecció, transcripció i pròleg de Ferran Garcia Garcia. Institució Alfons el Magnànim. València, 1983. Pàgina 88.
