Tot i que és el 21 de març el dia de la poesia a internet, se n’ha fet una cridat perquè avui, 17 de març, s’òmpliga el facebook i el twitter de versos catalans.
He de reconéixer que encara no sé massa bé què és això de la poesia, així que em limite a copiar les paraules de Lluís Roda, que n’ha fet una magnífica glossa.
UN POEMARI ÉS COM EL TALÓ D’UNA SABATA.
Un poemari és com el taló d’una sabata.
És com un xec en blanc, estés al portador.
O com una vella persiana, persa, a pesar de tantes coses.
És com un terrat.
Com un solar abandonat pels gats, on queden els poetes.
És com una sardina que tan sols dóna la llanda.
Una batalla a ultrança, contra tota una paret.
La lletra de batalla d’un sintagma armat, un clar exemple de l’absència.
El pagaré d’una cultura sense fons.
Paranim d’una nimfa d’un trist oasi passadís.
Paradís perdut de seda: Aquest Calaix
dels Astres
(Sobre l’hamada, 1989)
