Ja fa molts anys, potser 20 o més, que vaig trobar, i posar a una carpeta, una enganxina on, amb lletres sagnants, es llegia: "La tortura no és art ni és cultura".
Espanyolitat profunda, "arte y tronío" (que mai no he sabut massa bé què vol dir), festa perdó fiesta nacional… Avui, en aprovar-se pel parlament de Catalunya la prohibició de les corregudes de bous, molts dels partidaris han afegit un nou argument. Ho han considerat un atac a la llibertat.
Malaguanyada llibertat si serveix per fruir del patiment i la mort d’un animal!
Una autèntica broma de molt mal gust que la llibertat servesca per torturar, ni que siga amb passos "elegants", un animal. Parafrasejant Riba, només puc dir que no és llibertat allò que no és "ver ni és just".
La llibertat conquerida en l’apassionada recerca
del que és ver i el que és just, i amb sobrepreu de dolor,
ens ensenyàreu que on sigui del món que és salvada, se salva
per al llinatge tot dels qui la volen guanyar;
i que si enlloc és vençuda i la seva llum és coberta
per la tempesta o la nit, tota la terra en sofreix.
Sí, però l’esperança meravellosa traspassa,
crida, més real que la tenebra o l’estel
—ossos decebuts i l’heroica pira en el vespre
desesperat— per a molts sembla d’antuvi una fe;
sols que té menys espera i arrenca de tots els exilis
cap al seu crit, i els batuts van retrobant-se soldats.
Carles Riba. Elegies de Bierville.
Clar que hi ha moltes injustícies al món, contra les quals cal lluitar amb totes les nostres forces. Hi ha guerres i fam, malalties, dictadures… però qualsevol pas per la dignitat humana, per menut que siga, i siga on siga que es faça, és una part més de la lluita contra les injústicies.
Avui tots hem d’estar orgullosos del Parlament de Catalunya.
