Ja fa quasi un mes que va morir, però no per això puc deixar de retre el meu petit homenatge a un occitanista que, ja fa quasi trenta anys, m’ensenyà que els trobadors no havien mort, i que la seua literatura encara era viva. Tan de bo la llengua tingués la mateixa vitalitat que esforços hi dedicà Robèrt Lafont!
Reproduesc d’Ostaloccitània el següent text:
Robèrt Lafont se n’es anat. Coma sos grands predecessors, Mistral, Perbòsc, Camprós, Nelli, e tantes d’autres, aparten desenant a l’istòria e al patrimòni intellectual e literari d’Occitània. Nascut en Lengadòc, a Nimes, en 1923, es mòrt a Florença, aqueste 23 de junh de 2009. A marcat prigondament l’occitanisme, entre autre amb son accion dins l’Institut d’estudis occitans qu’avián fondat en 1945 a Tolosa, Ismaèl Girard, Camila Soula, Renat Nelli, Max Roqueta, Feliç Castan, Jean Cassou, Tristan Tzara al sortent de la Segonda guèrra mondiala e de la Resisténcia. Car èra estat dels resistents.
Esperit universal e fecond, èra romancièr, autor de teatre, istorian de la literatura, ensagista, medievista. Lingüista de profession, professor a l´Universitat Pau Valèri, a Montpelhièr, a escrichas sas òbras en occitan e en francés, s’exprimissiá tanben en catalan e en italian. Sos ensages en francés pòrtan son engatjament per la coneissença, la reconeissença e la plaça de las diversitats francesas e europèas : La révolution régionaliste ; Sur la France ; Le Travail et la Langue ; Nous, Peuple Européen ; La Nation, l’État, les Régions ; Prémices de l’Europe ; L’État et la langue.
Son òbra en occitan va de la poesia (Paraulas au vièlh silenci, Lausa per un solèu mòrt e reviudat…) al roman e al « conte » (Vida de Joan Larsinhac, L’icòna dins l’iscla, La Primièra persona, Lo Decameronet, La Fèsta, L’enclaus, Insularas, L’eròi talhat…), al teatre (La Loba, Ramon VII, Lei cascavèus), a l’ensag (Nani Monsur ; Temps tres ; Pecics de mièg-sègle…), a l’istoriografia (Petita istòria europèa d’Occitània).
A partir de 1981, se tròba a la font de mantunas iniciativas : l’Associacion internacionala d’estudis occitans, l’Eurocongrès 2000 dels Païses Occitans e Catalans.
Occitània li deu fòrça e nos aparten de contunhar de bastir l’edifici qu’a bèlament contribuït a edificar.
Bon dia Vicent i bones festes,
Ja em disculparàs, però faig servir aquest comentari per poder-me posar en contacte amb tu. He llegit diversos articles del teu bloc i, com aquest, m’han agradat molt. Estic cercant col·laboradors per al bloc col·laboratiu Mediterrània i havia pensat que potser et vindria de gust col·laborar-hi de tant en tant, sense cap compromís quant a la periodicitat i, per suposat que no m’importa que siguin articles que hagis publicat també al teu bloc. Si et pogués interessar, posa’t en contacte amb mi per correu electrònic:
Oriol López Llauradó
oriollopezllaurado@gmail.com
http://mediterrania.bloc.cat