La muntanya del Castell, al Puig, ha estat testimoni excepcional de la nostra història. Jaume I la convertí en base d’operacions per conquerir la ciutat de València, però el castell que li dóna nom, com ha posat de manifest Julio Badenes en nombroses ocasions, ja existia amb anterioritat; el seu ús estratègic ha estat bàsic fins la darrera guerra. Són testimoni viu d’aquesta última confrontació bèl·lica les trinxeres que s’hi construiren per fer front a un atac de les tropes franquistes. També a la muntanyeta del Cabeçol es conserven restes de la guerra. Encara són la mostra viva d’uns fets que, com altres restes històriques, cauran en l’oblit si no fem res per evitar-ho.
Hi ha diversos camins per arribar a la Muntanya del Castell o de la Patà. Una bona manera és, per exemple, des del carrer Puçol, pujar pel carrer del rei En Jaume:
Al poble es mantenen racons molt bells. Aquesta vista, que trobem sense deixar el carrer del rei En Jaume, correspon al carrer de la Puríssima.
La muntanya de la Patà rep aquest nom perquè, segons la llegenda, un cop de pota del cavall del Conqueridor descobrí una font gràcies a la qual els assedegats soldats cristians pugueren beure. Des de dalt es veu tot el poble, l’Horta, la Calderona… En aquesta vista es veu part del Puig, inclosa la muntanyeta de Santa Bàrbera i, al fons, víctima de la febre constructora, la mar.
Pel que fa a les trinxeres, i gràcies a la insistència, moltes vegades solitària, d’aquells que s’estimen el poble, hi ha hagut uns tímids intents de protegir-les.
Però els voltants, i especialment l’interior, estan molt bruts. Les imatges següents, fetes aquest mateix mes, són només una mostra del que podeu trobar si us atreviu a entrar.
Tan difícil és protegir-les, senyalitzar-les, posar uns rètols que expliquen el seu valor històric, arqueològic, turístic? Però clar, si el mateix Castell del Puig, que forma part de l’imaginari col·lectiu dels valencians, no té cap protecció ni desperta cap interés, amb algunes excepcions valuoses, com l’ha de tenir una construcció més recent?
De la mateixa manera que ens estimem el monestir o el castell, les trinxeres també han der ser un referent per a tots. Formen part d’una història recent que molts han patit i que cal mantenir en la memòria, encara que només siga per saber allò que no hem de repetir, per poder aprendre’n.
Molt poc (o molt mal) diuen aquestes trinxeres de nosaltres si continuem permetent que continuen com estan ara.
