Després d’haver penjat l’entrada anterior trobe una cita de Charles Darwin que no me’n puc estar de reproduir. Forma part de l’autobiografia del naturalista, la família del qual va censurar després de la seua mort i que ara es pot aconseguir completa amb el número 60 de la revista Mètode.
Diu Darwin:
De fet, em resultava difícil de comprendre que qualsevol desitge que el cristianisme siga veritat, ja que, en cas de ser així, el llenguatge pla i clar de la Bíblia sembla mostrar que les persones que no creuen -entre les quals inclouria el meu pare, el meu germà i quasi tots els meus millors amics- rebrien un càstig etern.
I aqueixa és una doctrina detestable.
Sembla ser que al final de la seva vida el científic es retractà i morí creacionista. Curiós.
Jo de moment vaig de camí al càstig etern, però encara hi sóc a temps. Ja se sap, avantatges de ser catòlica! 🙂