La campanya per l’autobús ateu:
ha trobat un os, les autoritats valencianes, que han impedit que el seu tímid missatge aparega als autobusos de l’EMT. L’Associació Valenciana d’Ateus i Lliurepensadors, AVALL, ha optat per una publicitat virtual. Han afegit a una foto d’un autobús una crida per la llibertat d’expressió.
Com en altres ocasions, la campanya per l’apostasia, per exemple, m’identifique amb moltes de les propostes que en fan i els objectius, i, amb tot, no ho acabe de veure clar.
Potser per a un catòlic, un religiós, sóc un ateu, perquè sé que no hi ha cap déu, però jo no m’identifique com a tal. En tot cas, ells són els deistes. Jo, pel meu compte, no utilitze per identificar-me allò en què no crec. Em defineix la meua manera de pensar, clar, i la de ser, les meues relacions socials, familiars, les afectives, bones o dolentes, i l’ateisme és una part d’això, però no una etiqueta que faça servir, de la mateixa manera que no em declare aovnis, afantasma, o simplement, adimoni (si em permeteu les parauletes), tot i que tampoc no crec en els ovnis, els fantasmes o el dimoni.
I així i tot, entenc la campanya. Especialment quan personatges públics es mostren ofesos i indignats quan algú diu (ja he escrit que tímidament) que "probablement déu no existeix". No menys ofesos ni menys indignats, considere, del que ens podem sentir aquells que no combreguem amb rodes de molí i ens trobem contínuament amb declaracions dels que en nom del seu déu pretenen acabar amb la llibertat d’expressió, discriminar pel sexe, impedir l’educació en llibertat i amb esperit crític i cívic, o fer patir els moribunds.
El món, segur, seria millor sense els justiciers en nom de déus.
