Copie un comentari a l’última entrada que ha fet Enric Morera al seu bloc.
Intente, Enric, llegir totes les entrades, així que supose que algú m’haurà comptat entre els lectors. Em semblen molt interessants, tant les més reflexives o teòriques com les anècdotes. Crec que són ben útils per prendre el pols al partit i al país des d’un punt de vista que difícilment apareix reflectit als mitjans de comunicació.
També em sembla molt bona idea que, com dius, hages decidit “interlocutar” amb els que et fan comentaris, perquè entre els laudatoris (com no deixa de ser aquest) i els pocasoltes també n’hi ha molt altres que aporten informació important o introdueixen nous temes de debat i punts de vista que cal considerar. Al cap i a la fi, hem d’aprofitar-nos de la tecnologia. A més del teu bloc n’hi ha altres que procure seguir i que mantenen, en general, un bon diàleg amb els seus lectors. Per dir-ne només un parell del Bloc, és el cas del de Xavier Hervàs, per desgràcia en atur quasi permanent, o el d’Enric Nomdedéu, exemple de bloc molt viu, útil i fins i tot entretingut que manté un diàleg constant amb tots els lectors a través dels comentaris (em descobresc davant de l’esforç que suposa i que ja m’ham comentat en alguna ocasió –molts records, Ali-).
És el que també fa la nostra aliada electoral Isaura Navarro; encara que últimament els seu bloc és més una plataforma informativa segur que a partir de les eleccions ens podrà (podràs) contar anècdotes del parlament espanyol, com fas tu, Enric, del valencià.
En una òrbita més diferent a la nostra, però amb una sensibilitat amb la qual podem coincidir en moltes ocasions es troba un altre bloc molt actiu, el de Marc Vidal, amb informacions i previsions de caràcter econòmic (entre moltes altres) que segurament cal tenir en compte. Per això, i perquè, com dius, hem de parlar del diví i de l’humà, de la lluna i de la taronja, copie directament una opinió de fa uns dies d’aquest blocaire sobre les conseqüències de l’impagament d’hipoteques als EEUU (les previsions són d’un milió i mig d’embargaments enguany!):
“Fa temps que tothom diu que el que està de moda als EUA, en poc més d’un any ens arriba a nosaltres. Molt em temo que no parlaven de l’Iphone. El problema no és la importació o no d’un greu escenari d’embargaments i impagats, que també, sinó la clara evidència de que el principal consumidor del món està molt fotut i segurament aquesta notícia sí acabarà reflectida en les explotacions empresarials de les nostres companyies. La desceleració americana pot agreujar molt el negre futur de l’economia espanyola.”
Finalment, una resposta a la qüestió sobre el president del govern espanyol. Supose que seria difícil per a un basc o un català; i no ho tindrià més fàcil un valencià. Molt em tem, però, que un “valenciano” pot tenir les mateixes possibilitats que un andalús, un castellano-lleonés o un (esperem que no arribe) “gallego”. Però per això, entre moltes altres coses, estem en un partit nacionalista; tampoc no hem d’esperar, al cap i a la fi, arribar a la presidència de França o d’Itàlia.
[@more@]
