Vicent Ferrer

No sé quantes campanades tocaren en el canvi d’any. El vaig passar a la sala d’espera de les urgències d’un hospital, i allí estàvem, Encarna i jo, sense ràdio, ni tele, ni res paregut. Ni un poc de cava. Això sí, el raïm i uns bombons per compartir millor el moment. Tant se val. L’any […]