LA xarxa té massa coses. Ens hi perdem. Trobem el que no buscàvem; curiositats, utilitats, informació bàsica o recursos importants. Guardem la pàgina als favorits del navegador,… i ens n’oblidem. O pitjor, recordem que hi havia una pàgina que ens interessa, però no aconseguim retrobar-la; no estem al mateix ordinador, no sabem on ni com la vàrem guardar, hem formatat el disc dur, … ens pot haver passat de tot.
El google, per a mi, ja fa temps que deixà de ser simplement un cercador. Primer el correu electrònic, després el picasa (i els àlbums web), … i com continue sent un neòfit (i crec que sempre ho seré, perquè cada vegada que m’assabente de qualsevol funcionalitat n’apareix alguna de nova) de quan en quan descobresc, al google, noves possibilitats: el servei d’alertes, el calendari, tenir documents personals a la xarxa i poder-los editar, crear ràpidament un lloc web, …
L’últim que he fet, per ara, ha estat crear una base de dades de favorits, a internet, que es pot consultar des de qualsevol lloc: des de casa, clar, o el treball, un cíber, l’ordinador d’un amic, la biblioteca pública, … No hi ha límits (si tens un ordinador connectat, evidentment). A poc a poc, afegesc nous llocs, que m’interessen i he trobat perquè els buscava, o que m’interessen i he trobat per casualitat. Ara m’acabe de guardar una pàgina que permet descarregar arxius del youtube al nostre ordinador… en el format que triem. La veritat és que l’acabe de provar i no sembla funcionar massa bé, però tant se val; bé em funcionarà com cal en un altre moment, o almenys em permetrà recordar que guardar vídeos no és només cosa de l’emule.[@more@]
