Tuvalu és un petit país. No el trobareu a un mapa normal si no és amb una bona lupa. Sense comptar el Vaticà (al cap i a la fi, el seu regne no és d’aquest món), és el més menut del món per nombre d’habitants. I en perill de desparéixer… per les forces de la natura.
És una illa pràcticament plana, no s’alça més de cinc metres sobre la mar, i corre el risc, si aquesta puja de nivell, de desaparéixer. Hi ha diversos plans per traslladar els seus 12000 habitants a una altra illa en cas que això passés.
El País Valencià, encara que suficient per a nosaltres, també és petit, al món. I com Tuvalu, desconegut i en perill de desaparéixer. Desconegut fins i tot per a molts dels seus habitants, que només saben que viuen al Levante español, o com a molt a la Comunidad Valenciana. I en perill de desaparéixer, anorreat per la marea despersonalitzadora que ens invadeix.
Fa molts anys algú parlà dels «fills de la morta viva«. I amb tot, encara és viva la nostra llengua; i ben vius els qui defensem el país; encara no hem hagut de preparar plans per traslladar-nos al nord, Sénia enllà; i el vent de ponent encara no ens ha deixat eixorcs. Encara tenim força per denunciar les marees que pretenen ofegar-nos; les agressions que hem patit i patim, siga per la violència feixista o per la demagògia censuradora.
Encara no som invisibles. Ni ens han fet ni ens faran desaparéixer.
[@more@]
