Havanera, un llibre de Francesc Bodí, publicat per Bromera. Totalment recomanable.
Vaig escriure la nota anterior en un moment en què no tenia molt de temps. Així i tot, vaig voler deixar constància del meu entusiame. L'estructura de la narració i els personatges, les relacions que estableix l'autor entre els orígens d'uns i altres, la història de Cuba, que les emmarca totes, els elements màgics que suren al llarg de la novel·la, … Cal llegir-la i rellegir-la.
Poc de temps després d'Havanera vaig llegir Pompeia, de Robert Harris, publicada per Edicions 62. Evidentment, el llibre de Bodí és més, en tots els sentits. Em va cridar l'atenció, però, que a totes dues obres apareixen elements antropofàgics, amb una forta càrrega simbòlica. A Havanera representa, bàsicament, però molt més, la superació d'un passat dramàtic i la victòria sobre els opressors. A Pompeia el peix que ha devorat l'esclau és menjat pels amos, fet que, en un cert sentit, es pot entendre, també, com una victòria, tot i que postmortem, i ens mostra, d'altra banda (i ja ho havia fet), per on van les simpaties de Harris.
En qualsevol cas, Pompeia és una lectura lleugera per a vesprades xafogoses d'estiu; Havanera és una novel·la per a qualsevol època de l'any i per a totes les hores.
[@more@]
