Per això de la informàtica, aquesta cita, que hauria de ser posterior a la nota "Il·legals? Només migrants", apareix abans. Tant se val. Les dues es complementen.
[Un polític fa unes declaracions a la televisió tot recolzant una llei contra l’arribada d’immigrants a Itàlia]
– Només vull fer una breu declaració. La llei Cozzi-Pini està demostrant que funciona a la perfecció i si hi ha immigrants que moren és justament perquè la llei proporciona els instruments adequats per perseguir els traficants que, en cas de dificultats, no tenen escrúpols a l’hora de llençar a l’aigua la gent per evitar que els arrestin. D’altra banda, voldria afegir que…
En Montalbano, com mogut per un ressort, va canviar de cadena, més que enrabiat, fastiguejat per una estupidesa tan presumptuosa. ¿Què es creien?, ¿que podrien aturar una migració col·lectiva amb disposicions policíaques i decrets-llei? Va recordar una visita que havia fet anys enrere a un poble toscà, on havia vist les frontisses de la porta d’una església deformades per una pressió tan potent que les havia torçat en sentit contrari al d’obertura. En preguntar el motiu, li havien explicat que, en temps de la guerra, els nazis havien tancat tots els homes del poble dins de l’església i havien començat a llançar-hi bombes de mà des de dalt. La gent, per desesperació, havia començat a empènyer la porta en sentit contrari fins a forçar-la, i així molts s’havien pogut escapar.
Vet-ho aquí: aquella gent, que provenia dels indrets més pobres i devastats del món, tenia prou força a l’ànima, prou desesperació, per fer girar les frontisses de la història en sentit contrari. A la salut d’en Cozzi, en Pini, en Falpalà i tota la colla. Els quals eren causa i conseqüència alhora d’un món fet de terroristes que es carregaven tres mil americans d’una tacada, d’americans que consideraven centenars i centenars de morts civils com simples «danys col·laterals» dels seus bombardejos, d’automobilistes que esclafaven vianants i no s’aturaven a auxiliar-los, de mares que escanyaven els fills al bressol sense saber per què, de fills que liquidaven pares, mares, germans i germanes per calés, de balanços falsos que gràcies a lleis noves ja no es podien considerar falsos, de gent que feia temps que hauria d’estar tancada a la presó i que no tan sols gaudia de llibertat sinó que a sobre dictava lleis.
(Andrea Camilleri. Un gir decisiu. Edicions 62. Barcelona, 2004. Pàgina 49)
[@more@]
