No es poden posar fronteres al planeta. I no es podrà aturar els que fugen de la misèria o de la guerra, els que saben que altres viuen al paradís de l’opulència i ells només reben les deixalles. I no valen les quotes: “quants en podem acceptar? quants podem deixar que vinguen sense pertorbar-nos?”, repeteixen contínuament per tancar portes, per fer noves muralles.
No valen quotes ni valen muralles. Menys encara quan els que ens manen, els que controlen el poder, poden anar on vulguen, fer negocis i aprofitar-se’n a qualsevol racó del món. “Globalització sí, però només per a mi”, diuen contínuament.
Per això reconforta quan altres diuen les coses clares i sense hipocresies. Salvo Montalbano, el comissari creat per Andrea Camilleri, adverteix, a Un gir decisiu, que no acabaran les pasteres d’immigrants amb les lleis i assenyala els culpables (tot i que de culpables, segurament, tots ho som un poc).
Al missatge següent incloc un fragment de l’esmentada novel·la.
[@more@]
