Vicent Ferrer






         Altre lloc Blocat | Xarxa de blocs catalans

1 desembre 2011

Passió egípcia

Fa uns dies em va arribar per correu l’enllaç a un vídeo de TV3, Passió egípcia, al qual s’indicava que una jove historiadora, Marina Escolano, amb només 23 anys (el vídeo és del 2009), dominava la transcripció dels jeroglífics, l’escriptura hieràtica, el grec i l’hebreu antic, el copte, el llatí, l’anglés, l’alemany, l’italià, el francès, el castellà i el català; i encara estudiava el sumeri, l’accadi i el maia clàssic. Quantes llengües! vaig pensar.

Teniu el vídeo a qualsevol dels enllaços següents:

Tot i que considere ben interessant l’egipci, el meu món, malgrat que no passe d’aficionat, es troba més prop del de les llengües. Em posí a escoltar, i veure, el vídeo quan, immediatament després les salutacions inicials, l’entrevistada va dir que continuaria l’entrevista en castellà; es trobava més còmoda.

Tantes llengües com domina, pensí, i no és capaç de parlar la nostra? No he dit que Marina Escolano és d’Alacant. Amb el seu currículum no se’m va passar pel cap dubtar de la seua capacitat; sí vaig dubtar, tanmateix, de la seua voluntat per parlar-lo i, especialment, del nostre sistema educatiu -perquè Marina aprovà la selectivitat amb una nota altíssima (un 9,59!) i tanmateix no parlava una llengua que, supose, hauria estudiat des de la més tendra infantesa. No em quadrava, en qualsevol cas, la seua actitud, la seua curiositat per aprendre, amb el desconeixement, almenys en l’ús, del català.

La web del programa Singulars, on es va emetre el vídeo, inclou uns comentaris  als quals va participar l’estudiosa i n’aclaria l’assumpte. Marina Escolano explicava, en català, alguns detalls sobre les llengües que parla habitualment, i es mostrava oberta, després de passar uns dies a Barcelona, a parlar també en català. Desdeia, es clar, la idea que m’havia fet en un principi. Ara, sobre la societat valenciana (i no sé si sobre el sistema educatiu), continue tenint els meus dubtes (amb totes les excepcions que qualsevol de nosaltres coneix, és clar) pel que fa a la incorporació dels castellanoparlants a la nostra llengua.



22 agost 2011

Valor

Vaig llegir Valor per primera vegada quan estava fent BUP (i d’açò en fa uns 35 anys!). Jo estava intern a la laboral de Xest i havia descobert la gran biblioteca que hi havia al centre docent. En aquells moments de llibres en valencià n’havia vists ben pocs. L’única literatura que en coneixia eren unes “butlletes”, que un dels poetes locals de Puçol, Vicent d’Anna, escrivia per llançar, com confeti, a les festes del poble. A aquella biblioteca, però, vaig trobar les Rondalles en l’edició de Gorg, que vaig llegir amb deler. Alternava la lectura amb obres que hi trobava, ben sorprenents per a mi; des del Tirant a La torre dels vicis capitals, de Moix, que no entenia massa però que no podia deixar de llegir.

Més endavant, ja amb un major coneixement, vaig llegir altres obres de Valor. L’ambició d’Aleix , de la qual conserve amb afecte un exemplar dedicat per l’autor, o La idea de l’emigrant em semblaren fabuloses. El cicle de Cassana, finalment, i especialment Sense la terra promesa em confirmaren, si calia, que em trobava davant d’un homenot. Són unes novel·les que cal rellegir periòdicament. I tanmateix, el meu record estarà sempre lligat a les Rondalles, aquells contes que en molts casos reconeixia per les històries infantils però que ara eren meus, eren la meua literatura i la meua llengua, la que haguí de recuperar a poc a poc i per la qual encara lluitem.

 

Homenatge a Enric Valor



3 agost 2011

Aigua fresca

Filed under: Ecologia,Records @ 12:49
Etiquetes: , , , ,

Quan arribava l’estiu sempre anàvem a la mar. Jo dormia molt poc, em contava ma mare; com els varen dir que la mar era bona, compraren un tros de terra i, amb moltes hores de faena i pocs diners, mon pare féu una casa (la caseta, en déiem).

Al poble hi havia hagut pou. Quan era molt menut arribà l’aigua corrent i el reompliren. A la mar tinguérem cisterna. Donava faena. Calia netejar-la i pintar-la de calç, tenir el terrat net perquè l’aigua de pluja arribés en bones condicions a la cisterna, i no s’embossara la canonada que la hi duia, impedir que entràs la de les tempestes, …  A l’estiu sempre teníem aigua. M’agradava poar-la i beure’n, i abocar-la a la botija mullada, que la mantenia fresca.

Amb els anys, deixàrem d’utilitzar la cisterna. Encara hi és, però fa anys que no en bevem l’aigua. Ara, allò que semblava antiquat s’ha convertit en la modernor. L’aigua és un bé escàs, i si cal guardar la de pluja, què millor que un bocoi?

Abans teníem cisternes



5 juny 2011

Un esborrany indignant

La Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana ja ha fet públic, a les seues pàgines web, l’esborrany del Decret que certifica la defunció de les línies en valencià: http://www.edu.gva.es/ocd/areaord/docs/DECRETO_PLURI_val.pdf

Entre altres aberracions,

  • s’elimina la immersió lingüística en valencià (que és dolenta quan va referida al valencià, però és lloada quan s’aplica a l’anglés); 
  • s’elimina el Pla de Normalització Lingüística 
  • es deixa a criteri de l’alumne que trie la llengua en què vol fer els exàmens, independentment de la llengua vehicular de l’assignatura; 
  • es rellança l’exempció del valencià per als nouvinguts,


Tot està molt calculat per aconseguir que l’educació en la nostra llengua no siga possible, en un retrocés històric que ens fa perdre anys de camí recorregut en qualitat i competència.

S’obre un període llarg de mobilitacions, en defensa de l’educació en valencià, la qual sempre ha obtingut els millors resultats d’avaluació, però les famílies no poden saber-ho perquè el govern de Camps mai no els ha volgut publicar.

Han venut un missatge consistent a fer creure que els partidaris de l’aprenentatge en la nostra llengua estem en contra de les llengües estrangeres, cosa totalment falsa i, evidentment, incoherent en el món que vivim. Vos anime a llegir (divulgar) el projecte alternatiu que han creat tècnics i investigadors, avalat per les universitats valencianes, que es difon gràcies als esforços de la UEM (Universitat d’Alacant) i la tasca constant d’Escola Valenciana:http://www.iifv.ua.es/uem/Model_escola_plurilingue.pdf

Espere que cadascú contribuïm a la indignació d’alguna manera efectiva, no només des del lament o, pitjor, des de la resignació. També sabreu que hi ha mobilitzacions previstes, dies 9 i 18, a Castelló, València i Alacant.
http://www.escolavalenciana.com/noticies/detall/1377/acord-unanime-pel-consens-i-la-retirada-immediata-del-decret-del-consell

31 maig 2011

Tenim una llengua… i la volen morta.

Filed under: Llengua @ 23:22
Etiquetes: ,

S’ha escampat com la pólvora la nova proposta "educativa" del govern valencià. Volen fer-nos plurilingües. Què bé! La llengua de foc abaixarà sobre els nostres caps i, d’avui per a ahir, parlarem anglés i, si cal, xinés mandarí…

Sí al valencià

Però no crec en els miracles, jo. Ho ha deixat ben clar Manel Pérez Saldanya. La suposada igualtat en l’ensenyament que propugna el conseller parteix d’una desigualtat real en la societat; no només no s’aconseguirà, amb aquesta política desficaciada, que s’aprenga anglés, sinó que s’incrementarà el dèficit en què es troba el valencià.

Aquest atac al valencià ha rebut respostes immediates de sectors polítics, sindicals i educatius, com s’ha fet des de la xarxa 1entretants. En aquests sentit, els arguments que ha donat Escola Valenciana per rebutjar la proposta del conseller són contundents:

 

1. No respon a la situació sociolingüística i a la legalitat valenciana
(LUEV). Suposa que la situació social del castellà, del valencià i de
l’anglés és idèntica. És a dir, que l’alumnat té la mateixa oportunitat
d’escoltar, llegir, parlar i escriure tant el castellà com el valencià i
l’anglés. 


2. No existeix una planificació coherent que va des de l’educació infantil
fins a batxillerat. Són mesures aïllades que no responen a un
plantejament global d’educació plurilingüe.Escola valenciana



3. No té en compte l’experiència d’aquests 27 anys d’educació bilingüe i
les avaluacions realitzades per l’IVAQE en les quals es constata que els
programes òptims són els d’immersió en valencià.

Plurilingüisme4. No facilita els recursos humans, materials i formatius que requereix un sistema educatiu plurilingüe.

 

Deixa clar, Escola Valenciana, que no es rebutja l’ensenyament plurilingüe. Així, al document que recentment presentaren Jaume Fullana, portaveu de la comissió d’educació d’Escola Valenciana, Vicent
Pasqual, especialista d’educació plurilingüe, i Vicent Brotons, portaveu de la
Unitat per l’Educació Multilingüe, s’aposta per una educació plurilingüe de qualitat per a tot l’alumnat valencià,
sense distincions, independentment de la procedència lingüística, cultural i
socioecòmica dels alumnes.

 

Pel contrari, l’eliminació de l’actual model lingüístic a l’ensenyament, que, malgrat les seues mancances, ha funcionat sense problemes durant anys, és una nova discriminació del valencià, però també una agressió a l’escola pública, ja que implica tant un augment d’alumnes per aula així com una disminució de plantilles, …

Sí al valencià

 

La volen morta, la nostra llengua, i se n’ha dit que tenen la predisposició i la professionalitat. Com sempre, però, ens tindran davant. Per començar,  Escola Valenciana ha convocat tres grans concentracions a València, Alacant i Castelló el proper 9 de juny,
coincidint amb la sessió de constitució de les Corts. Caldrà anar.

16 abril 2011

Wítxita i txèroki

Filed under: Llengua @ 8:06
Etiquetes: ,

La meitat de les llengües que es parlen a tot el món estan amenaçades. Ordinador en txèrokiDe fet, els experts consideren que cada setmana es perden de dues a tres llengües. A Austràlia, per exemple, de les 200 llengües autòctones que encara es parlen, només 5 o 6 són parlades per més de 1000 persones i, pel contrari, n’hi ha 25 de les quals només queda 1 parlant. 

Als Estats Units, encara que les llengües indigenes també estan amenaçades, no totes estan exactament en la mateixa situació. Al vídeo que trobareu en aquest enllaç apareix una persona de 83 anys, Doris McLemore, l’última parlant fluïda de wítxita que conta com diverses generacions de parlants autòctons varen ser transportats a internats on se’ls obligava a parlar exclusivament anglés. Al mateix vídeo, però, se’ns mostra una escola a Oklahoma immersa en el procés de revitalització del txèroki.

17 març 2011

Dia de la poesia a internet

Filed under: Literatura @ 9:07
Etiquetes:

Tot i que és el 21 de març el dia de la poesia a internet, se n’ha fet una cridat perquè avui, 17 de març, s’òmpliga el facebook i el twitter de versos catalans.

He de reconéixer que encara no sé massa bé què és això de la poesia, així que em limite a copiar les paraules de Lluís Roda, que n’ha fet una magnífica glossa.

 

Lluís RODA

UN POEMARI ÉS COM EL TALÓ D’UNA SABATA.

Un poemari és com el taló d’una sabata.

És com un xec en blanc, estés al portador.

O com una vella persiana, persa, a pesar de tantes coses.

És com un terrat.

Com un solar abandonat pels gats, on queden els poetes.

És com una sardina que tan sols dóna la llanda.

Una batalla a ultrança, contra tota una paret.

La lletra de batalla d’un sintagma armat, un clar exemple de l’absència.

El  pagaré d’una cultura sense fons.

Paranim d’una nimfa d’un trist oasi passadís.

Paradís perdut de seda: Aquest Calaix

dels Astres

(Sobre l’hamada, 1989)

 

 

10 març 2011

El sol

Filed under: Art,Ecologia,Política i societat @ 22:15
Etiquetes: ,

Espectacular imatge del sol presa per Alan Friedman, astrònom aficionat que ha convertit l’observació del cel en un treball nocturn. Aquesta foto l’ha presa amb un filtre que només deixa passar una longitud d’ona molt estreta de la llum emesa per l’hidrògen. A més, ha invertit la cromosfera per convertir-la en negatiu i augmentar, així, el contrast.

26 febrer 2011

Pollastre a la carta

Filed under: General — @ 23:10
Etiquetes:

25 febrer 2011

De televisió, cine i descàrregues

Filed under: #sensesenyal,Tecnologia,Televisió @ 15:16
Etiquetes: ,

El tancament dels repetidors de la TV3 al País Valencià ha remogut les aigües d’internet i aixecat un crit d’indignació contra aquells que no deixen de posar entrebancs cap a la nostra llengua i la nostra cultura. Som atacats com a valencians, en impedir-nos l’accés a una televisió de qualitat integrament en català; a més, però, personalment, com a ensenyant, em trobe especialment desvalgut perquè ja no tinc una font difícilment substituïble de recursos audiovisuals per utilitzar a l’aula, des de pel·lícules a documentals de tot tipus passant per programes educatius o debats diversos amb un nivell altíssim que no es troba en cap altra emissora de televisió.

 

Per altra banda, aquests dies també ha estat notícia l’anomenada “Llei Sinde”, amb la qual es pretén impedir la distribució i còpia d’arxius a través d’internet… sense pagar. No és per casualitat que darrerament s’hagen publicat diversos articles i llibres al voltant d’aquesta qüestió. El diari El País va publicar una entrevista a Nicholas Carr, expert en la revolució digital, el qual, encara que amb un cert to crític, es mostra convençut que els llibres digitals acabaran per imposar-se; a un altre article del mateix diari es parlava fa poc, justament, de l’augment de la pirateria digital de llibres. D’altra banda, amb Cinco díasperiòdic del mateix grup empresarial, es vengué, a finals de gener, un llibre d’Enrique DansTodo va a cambiar, a la qual obra l’autor, ferm partidari del món digital, defensa la necessitat d’un canvi en la mentalitat empresarial; moriran aquells que no s’adapten, diu i argumenta.

 

Per què hem de pagar, al cap i a la fi, per alguna cosa que trobem a un sol clic del nostre ratolí? Cal reconéixer que és més complicat obtenir, per la xarxa, una pel·lícula, un disc, un llibre, de manera legal que no amb els programes de descàrrega directa o d’intercanvi d’arxius. Reconec, evidentment, el dret del creador a ser recompensat pel seu treball; al cap i a la fi, el meu treball també rau a l’esforç intel·lectual. Per aquest motiu, quan m’he descarregat alguna pel·lícula ha estat, generalment, perquè ha estat difícil –o impossible- d’aconseguir d’una altra manera: perquè és antiga, està exhaurida, perquè el meu idioma no es troba, al DVD, entre aquells que puc triar o, simplement, perquè als cines als quals puc anar no la projecten en la meua llengua. La TV3, Canal 33 inclòs, i fins i tot, en èpoques, Punt 2, han estat per a mi una font importantíssima de pel·lícules, i n’he vistes i gravades a dotzenes. La televisió valenciana (si és que pot ésser considerada així) no em serveix; ignora la meua llengua. I la TV3 ja no la tinc.

 

Què ens queda, doncs? Continuarem protestant, al twitter i al facebook, eixirem al carrer amb pancartes i votarem partits que ens permeten viure com a valencians. És cert que el colp baix contra el català, i per tant contra el valencià, que suposa la Tv3 ha fet ressonar veus de reivindicació a tot arreu. El menyspreu, tanmateix, que posa de manifest aquesta persecució i la força obtinguda amb segles de dominació ofeguen, però, la nostra veu. Cal, per tant, actuar d’una altra manera. En el meu cas ho tinc clar. Sóc consumidor, entre moltes altres coses, de cine i de llibres. Pel que fa als llibres, encara em mantinc (no sé per quan de temps) fidel al paper; en quant al cine, la major part (no vaig a les sales de projecció tant com m’agradaria) ha estat televisiu, però els que manen em diuen que no el puc tenir com vull. Em queda poca cosa, així que, malgrat la Llei Sinde, hauré de descarregar, sense càrrec de consciència, les pel·lícules que vull veure.

 

Entre correus molt diversos, fa poc me n’arribà un amb un arxiu que contenia centenars d’enllaços a pel·lícules. Era una protesta, comprensible, contra la l’esmentada llei. Totes les pel·lícules, però, eren en castellà. Tot i que en veig moltíssimes en aquesta llengua continue preferint el català, així que vaig borrar el missatge; en compte d’aprofitar-me’n de l’arxiu, preferesc anar a unes poques pàgines a les quals, ara per ara, encara puc entrar. Si heu sigut capaços d’arribar fins ací és possible que hi estigueu interessats, així que els copie a continuació (i si en coneixeu altres i no us fa res compartir-los, potser podeu anotar-los als comentaris).

 

 

Amb açò no solucione, de cap de les maneres, l’agressió que implica no poder veure la Tv3. Em negue, però, a ser un subdit d’aquells que ni tan sols no respecten aqueixa constitució que tant diuen estimar (o no s’han llegit això de respectar i protegir de manera especial no sé quines distintes modalitats lingüístiques?

« Previous PageNext Page »

© 2017 Vicent Ferrer   Powered by WordPress MU    Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
css.php