Vicent Ferrer






         Altre lloc Blocat | Xarxa de blocs catalans

21 Juliol 2018

Estellés, la mort i la vida

Filed under: General — @ 16:13

Publicat a 1entretants en setembre 4, 2010 a les 10:00

 

Mentre llegia a internet la proposta, llançada per Josep Lozano, d’homenatge a Estellés escoltava per la ràdio la notícia dels miners sepultats a Xile i els esforços per traure’ls. Xile, a través de Víctor Jara, sempre estarà unit per a mi amb Vicent Andrés Estellés (sense oblidar -és clar- a Raimon). La descripció de la mort del cantant, que el nostre poeta féu a Oratoris del nostre temps, no es fàcil d’oblidar, amb els botxins que li demanen que cante mentre li tallen dits, mans, braços i li donen la guitarra perquè la toque…

Pensava en tot això mentre llegia, com dic, la proposta d’homenatge, i m’hagués agradat reproduir el fragment que indique; com tinc els llibres, però, repartits entre diversos llocs, no dispose, ara, de l’oratori dedicat a Jara. Cercant, per aquest motiu, a internet per poder copiar el fragment exacte, trobe, tanmateix, nombrosos enllaços ben interessants d’entre els quals no me’n sé estar de fer referència al d’una cantant, Mirna, que amb música de Xavi Múrcia, ha posat veu a diversos poetes, Estellés entre ells.

Canvie, amb això, la meua idea inicial i us recomane que escolteu M’he estimat molt la vida (teniu també, a l’enllaç, el poema), i que siga aquest no només un homenatge a Estellés i la seua obra, sinó també a tots aquells que han treballat per difondre-la, als miners de Xile, a Víctor Jara, a Raimon, que ha versionat un i cantat l’altre,… alhora que un crit contra aquells que ens afalaguen per tallar-nos els dits però no poden impedir-nos, tanmateix, que assumim la veu d’Estellés.

El dia que Vicent Andrés Estellés plantà un arbre a Puçol

Filed under: General — @ 16:10
  • Publicat a 1entretants en setembre 27, 2010 a les 11:00

El 28 de febrer, dia de l’arbre, del 1982 Vicent Andrés Estellés plantà una surera a Puçol. I llegí alguns poemes. Recorde com si fos ara que vaig córrer a ma casa i li portí el meu exemplar del Llibre de meravelles perquè llegís “Assumiràs la veu d’un poble”; pseudoiconoclasta aleshores, no li demaní que me’l signara: ara ho lamente.

 

Per commemorar aquest fet, el col·lectiu del Bloc de Puçol celebrarà el dia 8 d’octubre un seguit d’actes oberts a la participació de tots els ciutadans per tal de fer un homenatge a la figura i obra de Vicent Andrés Estellés. Es pretén, alhora, fer visibles aquells ciutadans que la maquinària dels grans partits polítics ha fet invisibles, uns ciutadans que creuen en el futur del seu país, de la seua llengua i de la seua cultura.

 

A les 19:45 hores, a la plaça de l’Ajuntament, es col·locarà una placa, realitzada per l’artista Enriqueta Cebrián, en la qual es rememora la participació de Vicent Andrés Estellés en el Dia de l’Arbre de l’any 1982.

 

A les 21 hores, en un restaurant de la població, se celebrarà el Sopar Estellés, afegint d’aquesta manera el nom de Puçol a la llarga llista de municipis i entitats que des del passat 4 de setembre, data de naixement del poeta de Burjassot, han celebrat aquest sopar atenent a la crida que en el seu moment féu el novel·lista Josep Lozano.

 

Es té previst que al llarg de la vetlada els participants que ho desitgen reciten alguns poemes d’Estellés i d’altres autors valencians, i que alguns músics interpreten cançons en valencià.

 

El poeta Manel Alonso, amb fotos de Juli Esteve, posa la veu al següent vídeo on, amb un poema propi, recorda, justament, el dia en què Vicent Andrés Estellés va plantar un arbre a Puçol.

 

14 Juliol 2018

Ara

Filed under: General — @ 17:19
  • Publicat a 1entretants en desembre 1, 2010 a les 0:00

 

A l’esquifit panorama de la premsa en català (inexistent, gairebé, si en parlem al País Valencià) se li ha afegit un nou diari, ARA, al carrer des del passat dia 28 de novembre i al qual han fet nàixer amb força.

Se n’ha dit que “serà un diari d’una qualitat excepcional, totalment equiparable o millor, que qualsevol dels diaris més potents que es fan a l’estat o a l’estranger”. Els periodistes que l’impulsen, almenys, són d’una solvència contrastada: Antoni Bassas, Xavier Bosch, Albert Om, Toni Soler, Carles Capdevila, Marti Domínguez, Sebastià Alzamora, Salvador Cardús, etc.

ARA incorpora, a la seua edició digital, un suplement dedicat a l’educació, ara mestres, amb diversos col·laboradors d’entre els quals cal destacar, pel que fa al món digital, Jordi Jubany. Els articles de Jubany porten com a nom genèric De la Societat Digital a les Aules. Reflexions a l’entorn de la Comunicació Digital, Tecnologia i Educació. Seguesc Jordi Jubany, de fa un temps, al twitter, @JordiJubany, i l’he llegit en algunes ocasions al seu blog, ben interessant, eclipsi; a més, Jubany també participa a una xarxa ning, internetaula. N’haurem d’estar atents, per tant, al que ens diga a aquest nou diari.

Cal desitjar que ARA tinga èxit abundant i llarga vida. I una bona distribució, per cert. Ens prometen que, entre les diverses edicions, n’hi haurà una per al País Valencià; ara per ara, però, al quiosc on compre habitualment la premsa no només no el teien el dia que isqué al carrer, sinó que ni tan sols n’havien sentit a parlar.

Els somriures de la pena

Filed under: General — @ 17:17
  • Publicat a 1entretants en gener 29, 2011 a les 9:30

 

Saps, no saps, saps, no saps,… La fulles de la margarida han deixat de tenir la seua funció.

 

Havia perdut el contacte amb els xafarders locals que, ben útils, m’informaven del que passava a Puçol; tan prop, tan lluny, me n’assabentava, tanmateix, de les notícies, per trobades casuals on intercanviava informació sobre uns i altres. Ara saps. Saps el que passa al poble del costat i a l’altra banda del món; només et cal estar connectat a la mateixa “xarxa social” que els altres (que no ho són els comentaris al forn, les discussions al café, les xarrades al parc, els creuaments al carrer, l’esmorzar amb els companys de treball o els sopars amb els amics?).

 

De Manel Alonso (anys d’escola, assajos literaris i inicis periodístics inclosos), no sabia; o no sabia massa. Ara, gràcies entre altres coses, especialment al BUZZ, i per extensió el correu i el facebook, conec quasi al moment quan editarà el nou llibre, on i quan en farà la presentació,… És així com m’he assabentat que Manel ha publicat un recull de relats, Els somriures de la pena, Benicarló, Onada Edicions, 2011 (“Narratives”, 12), amb al qual construeix “una mena d’autobiografia àgil, feta de pinzellades, de moments, detalls, anècdotes” (història popular, potser en caldria dir) d’un lloc, d’un temps, d’un país, que he viscut.

Com sempre, no sé si esperar, en llegir el llibre, que em diga el que ja conec, recordar-ho, o bé trobar-me amb noves històries, que em divertesquen i em facen somriure, em creen nostàlgia, em facen caure alguna llàgrima, m’ensenyen noves coses,… Crec que, segurament, serà un poc de tot. No espere menys de Manel.

Dia de la poesia

Filed under: General — @ 17:15
  • Publicat a 1entretants en març 17, 2011 a les 10:30

 

Tot i que és el 21 de març el dia de la poesia a internet, se n’ha fet una cridat perquè avui, 17 de març, s’òmpliga el facebook i el twitter de versos catalans.

He de reconéixer que mai no he sabut què no pot ésser considerat com a poesia, així que em limite a copiar les paraules de Lluís Roda, que n’ha fet una magnífica glossa.

UN POEMARI ÉS COM EL TALÓ D’UNA SABATA.

Un poemari és com el taló d’una sabata.

És com un xec en blanc, estés al portador.

O com una vella persiana, persa, a pesar de tantes coses.

És com un terrat.

Com un solar abandonat pels gats, on queden els poetes.

És com una sardina que tan sols dóna la llanda.

Una batalla a ultrança, contra tota una paret.

Lal lletra de batalla d’un sintagma armat, un clar exemple de l’absència.

El pagaré d’una cultura sense fons.

Paranim d’una nimfa d’un trist oasi passadís.

Paradís perdut de seda: Aquest Calaix

dels Astres.

(Sobre l’hamada, 1989)

Joc brut, de Manuel de Pedrolo. El còmic.

Filed under: General — @ 17:12
  • Publicat a 1entretants en juliol 7, 2011 a les 21:00

 

Enguany he fet classe a un grup de 4t de secundària i l’última lectura del curs ha estat Joc brut, de Manuel de Pedrolo. L’any 1975 se’n féu una adaptació cinematogràfica, d’innecessària memòria; ara, els meus alumnes de 4t d’ESO de l’IES de Massamagrell han creat un còmic. No han tingut massa temps, i els resultats han estat desiguals però, així i tot, interessants.

He intentat incrustar ací una mostra, però no ha funcionat l’enllaç. Si teniu uns segons, us convide que visiteu el blog d’aqueixos alumnes, http://elsfantasticsdequart.blogspot.com/2011/07/joc-brut-el-comic…., on trobareu un dels còmics.

Ha estat creat amb una ferramenta que funciona al núvol,

pixton.com. Us en recomane l’ús, ja siga per a una classe de llengua o de literatura, com n’és el cas, per a Educació Plàstica i Visual (vaig conéixer aquesta pàgina a través d’una companya d’1entretants d’aquesta matèria -gràcies, Mati-) o, per què no?, per a qualsevol altra matèria; segur que a molts ja se us estan ocorrent nombroses idees.

Cercles de lectura. Una experiència amb Enric Valor

Filed under: General — @ 17:09

 

Sempre que demane una lectura als alumnes acabe plantejant-me com la controlaré. El procés és, habitualment, més o menys el mateix. En parlem a classe, de l’autor i de l’obra, n’explique algunes de les característiques més rellevants, la relacione amb els elements lingüístics o literaris que estiguem tractant a classe, … i al final, què? Què han obtingut? Què se’ls ha quedat?

Alguns, pocs, han participat lliurement a classe i han fet algun comentari, altres l’han fet perquè els l’he demanat, i una altres, ni això. Clar, així no en tinc prou. Cal un control de la lectura, i ací vénen uns altres dubtes. Què els demane? Què em faran? Un treball més o menys extens, un control de lectura, una exposició, un còmic, un relat digital, com ens ha ensenyat Toni de la Torre,… ?

Això sí, mai no acabe d’estar totalment satisfet. Tots se l’hauran llegit, realment, el llibre, o els l’hauran contat? M’està enganyat Pep (o Miquel, o Laura, o Víctor,…)? Almenys a mi, sempre em passa el mateix. Amb la major part dels alumnes no hi ha cap problema; pot haver-hi un parell que, clarament, no se l’han llegit –i que fins i tot no hagen arribat a obrir el llibre-, i molts altres que se l’han llegit i, millor o pitjor, han “assimilat” la lectura. Però sempre n’hi ha algú que em fa dubtar (se l’ha llegit o li n’han fet quatre cèntims, suficients per enganyar-me? Sap realment de què va l’obra, què representa l’autor?… )

Quan aquest curs passat demanàrem als alumnes del meu centre, l’institut de Massamagrell, que llegiren una obra d’Enric Valor ens estiguérem plantejant, entre altres, aquestes qüestions. Al final, vàrem decidir treballar la lectura d’una manera diferent a l’habitual. Una companya del departament, Dolors Carceller, i jo mateix, estàvem matriculats a anglés a l’Escola Oficial d’Idiomes, a Sagunt. Encara que ella va a un curs molt superior al meu, als dos ens havien controlat les lectures mitjançant un cercle de lectura. Ens havia semblat una experiència interessant i decidírem utilitzar-la amb els nostres alumnes. Tots dos impartíem classe a 4t de secundària, curs en què els alumnes havien de llegir L’ambició d’Aleix, i pensàrem que era una bona obra per aplicar aquests cercles.

El procediment és senzill. Cal dividir la classe en grups reduïts; quatre alumnes si pot ser, i tres o cinc només excepcionalment. A cada alumne se li assigna, dins del seu grup, una tasca determinada; el dia que s’haja decidit, els alumnes fan un debat, en cada grup per separat, sobre l’obra. En el nostre cas, en una hora de classe, vàrem distribuir els grups per l’aula. Els havíem donat prèviament unes instruccions ben senzilles (bàsicament que el debat era seu i que nosaltres només els escoltaríem, sense intervenir) i els alumnes debateren profundament i parlaren, des de diversos punts de vista, de L’ambició d’Aleix. Després, el professor només ha d’anar de grup en grup per comprovar que estan parlant del tema (cosa que fan de manera espontània) i que tots participen. En el meu cas i encara que no és imprescindible, a més de prendre nota de les intervencions dels alumnes (de la correcció oral, de l’adequació al tema,… ), vaig arreplegar els fulls que els havien servit de preparació (volia haver posat ací alguna mostra, però ho tinc a l’institut).

Aquests són els rols que tenien assignats els alumnes:

La moderador/El moderadora. Ha de preparar diverses preguntes generals sobre la història, amb algunes de les quals començarà el debat, i ha de guiar la discussió i assegurar-se que tothom del grup intervinga.

La sintetizadora/El sintetitzador. La tasca consisteix a extraure els fets claus i fer un resum de la història per contar-la a la resta del grup.

Guardiana/Guardià de les paraules. Ha de fer un llistat de les paraules o expressions (frases fetes, refranys,… ) importants en la història, explicar-les al grup, dir per què són importants i fer una senzilla anàlisi del llenguatge utilitzat (quan parlen els personatges, en les descripcions, etc).

La caçapersonatges/El caçapersonatges. La tasca consisteix a fer una descripció el més exhaustiva possible dels personatges principals, comentar els secundaris més rellevants i establir relacions entre aquests personatges i persones del món real.

Altres possibles tasques per repartir als alumnes:

L’estilista. S’ha d’informar sobre l’autor/autora, les característiques de l’obra (la temàtica, l’espai, l’estil, etc.) i buscar exemples al text on es vegen aqueixes característiques.

La connectora/el connector. Ha de relacionar l’obra amb el món real, cercar connexions amb experiències pròpies, d’amics, familiar, … explicar-les als companys i demanar-los que en pensen d’altres.

Tant Dolors Carceller com jo vàrem quedar satisfets de l’experiència i convençuts que la repetirem. I el mateix va ocórrer amb els alumnes. Després de l’activitat em comentaren que havien llegit el llibre amb més atenció i que abans del debat a classe ja havien estat parlant entre ells sobre els diferents aspectes que havien de tractar al debat. Va ser especialment interessant el que es va establir entre els alumnes sobre els personatges i les seues relacions; d’altra banda, també debateren amb profunditat sobre la llengua de Valor, el lèxic i les expressions: el que en un altre tipus de prova hagués estat motiu de queixa (perquè no ho hem entés, perquè és difícil,… ) els permeté parlar, reflexionar i aprendre. Això sí, amb un parell d’alumnes també vaig tenir el dubte de si realment havien treballat l’obra o només m’ho havien fet creure.

Ací teniu, en word, el material per repartir als alumnes: Cercles de lectura (Traducció i adaptació de Dolors Carceller). Els originals, en pdf, de l’Oxford University Press: Cercles de lectura de l’OUP. Material fotocopiable.

Amb els cercles de lectura, s’aconsegueix que els alumnes se la plantegen des de diferents vessant, i adquiresquen, així, les habilitats necessàries per llegir una novel·la complexa. Alhora, han de poder discutir amb els seus companys i presentar el seu aprenentatge d’una manera intel·ligent; el text s’utilitza com un trampolí per al pensament de l’estudiant, la discussió i l’anàlisi, i els permet conéixer amb més profunditat tant l’autor com l’obra.

  • Cada lector aporta a la discussió unes experiències diferents que els ajuden a desxifrar la lectura.
  • El procés de lectura és actiu, és a dir, han de fer preguntes, predir, inferir, fer notes, resums, etc.
  • Els lectors es converteixen en mestres i alumnes a la vegada.
  • Tota opinió és valorada. El paper de l’alumne dins del grup és molt important; és corresponsable del debat i de cadascun d’ells depén l’èxit del grup.

Si voleu saber més coses sobre els cercles de lectura (en anglés):

http://fdslive.oup.com/www.oup.com/elt/teachers/readers/obrc_readin… (cal registrar-se com a professor; inclou una graella de correcció i abundant informació sobre els rols, amb exemples, que han de fer els alumnes).

http://www.webenglishteacher.com/litcircles.html (recull d’enllaços sobre els cercles de lectura).

https://thebookclub.wikispaces.com/ (wiki que inclou activitats i enllaços a diferents recursos).

Un autor que ha treballat els cercles, Harvey Daniels, la seua obra: Minilessons for Literature Circles, i la seua web http://www.literaturecircles.com/ (ara en procés d’actualització).

Un altre enfocament: Reading circles – Kentucky Sytle.

Dolors Carceller / Vicent Ferrer

Autors a les aules

Filed under: General — @ 17:08
  • Publicat a 1entretants en juny 8, 2011 a les 20:58

 

Enmig de la voràgine a què ens condueixen els atacs institucionals a la nostra llengua i a l’educació, vull fer-me ressó d’un programa de la Institució de les Lletres Catalanes  mitjançant el qual es pot sol·licitar la presència als centres educatius d’alguns dels autors que participen al programa.

Entre altres autors que hi trobàreu, em permet de recomanar-vos un autor de l’Horta, Manel Alonso i el seu últim llibre, Els somriures de la pena, un recull de narracions que n’inclou diverses de nostàlgiques sobre la infantesa, a les quals ens podem identificar molts de nosaltres i que crec, també, pot interessar els nostres alumnes.

Reproduesc literalment la informació de la ILC:

Els centres educatius poden sol·licitar un autor o autora inclòs al programa per establir un diàleg obert i dinàmic amb els alumnes, compartir experiències, dubtes i propostes al voltant de la creació i la lectura. Prèviament, l’alumnat ha d’haver treballat a l’aula una lectura de l’autor sol·licitat. Per facilitar la preparació de la sessió s’han elaborat unes guies, coordinades pel Servei d’Ensenyament del Català (SEDEC) i d’altres col·laboradors de l’àmbit educatiu.

Des del curs 2008-2009 la ILC ha posat en funcionament una aplicació informàtica que permet als professors sol·licitar els fòrums per vía telemàtica. Per accedir-hi cal introduir el codi del centre al camp de l’usuari i repetir-lo dins el quadre de la paraula clau . A través d’aquesta mateixa aplicació poden saber l’estat de la sol·licitud. Per solucionar qualsevol dubte sobre el seu funcionament posem a disposició el manual d’usuari de l’eina.

El termini de presentació de sol·licituds estarà obert fins al 30 de setembre.

http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.4f8…

 

Tot està per fer i tot és possible

Filed under: General — @ 16:57
  • Publicat a 1entretants en febrer 5, 2012 a les 1:00

 

“Tot està per fer i tot és possible”. Mayor Zaragoza ha citat Martí i Pol aquest matí a la sessió inaugural del nou congrés d’Escola Valenciana. Tot ho podem fer, ha dit, i som nosaltres els qui ho podem fer.

Ha estat un discurs ben engrescador. Sense silencis, sense temps morts, ple de contingut. Com ha dit la nostra companya d’1entretants Mercé Durà a la seua interpel·lació, sense temps ni per a prendre nota ni per a piular-ho.

 

Unes notes molt ràpides del que ha dit sobre l’educació:

  • Educar és contribuir a crear persones lliures i responsables.
  • Hi ha quatre coses que cal aprendre; aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a ser, aprendre a emprendre (a crear, a innovar).
  • Hem d’atrevir-nos a saber, ha dit Mayor Zaragoza. Sobre tot, però, hem de saber a atrevir-nos.
  • I hem de fugir, especialment, de l’ETE: Ens Tenen Entretinguts. Panem et circenses, que deien els romans.

 

Ah! recordem també que no hem de mirar-nos el melic. Què vol dir això de convertir Educació per la ciutadania, perdó, cívica, en una plataforma per difondre els valors occidentals? Els drets humans universals! és el que cal potenciar. Com ha piulat Laura Santacruz, “Lo nostre pervindre està vinculat al de la resta de la humanitat”.

 

Parèntesi. Si em permeteu, potser cal recordar ací el Carles Riba de les Elegies de Bierville:

 

La llibertat conquerida en l’apassionada recerca

del que és ver i el que és just, i amb sobrepreu de dolor,

ens ensenyàreu que on sigui del món que és salvada, se salva

i que si enlloc és vençuda i la seva llum és coberta

per la tempesta o la nit, tota la terra en sofreix.

Notes excessivament breus, ja ho sé, i descontextualitzades. Esperem que a la pàgina del congrés pengen ben aviat els vídeos, incloses les intervencions de la mesa rodona inicial.

Iniciatives google

Filed under: General — @ 16:55
  • Publicat a 1entretants en setembre 17, 2012 a les 20:30

 

A través d’una piulada d’@Edudemic m’he assabentat que, fa unes setmanes, google organitzà un curs sobre recerca, Power Searching with Google. L’èxit de la iniciativa els ha portat a repetir el curs; començarà el 24 de setembre i podeu registrar-vos a l’enllaç anterior.

A partir d’aqueixa iniciativa, els de google han encetat un nou projecte per crear cursos online. Ara per ara aquesta nova iniciativa encara està en les beceroles, però si us interessa saber com va, podeu inscriure-us al grup que se n’ha creat i participar a alguna de les quedades que organitzen periòdicament.

Gmail, docs/drive, grups, calendari, blogger, ara course builder, … Reeixirà Google en aquest nou projecte o se n’anirà al llimb on ja es troben altres fracassos com buzz o wave? En qualsevol cas, caldrà estar a l’aguait.

« Previous PageNext Page »

© 2019 Vicent Ferrer   Powered by WordPress MU    Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
css.php