Ja fa molts anys que vaig llegir "La foguera de les vanitats", de Tom Wolfe. Em va agradar. Ara, furtant hores a la son, he començat "Tot un home". I és tota una novel·la.
La diversitat de personatges i d’ambients que hi retrata és aclaparadora, no només perquè en siguen molts, sinó perquè són molt diferents; i, amb tot, Wolfe aconsegueix introduir-nos en cadascun d’ells. És genial, per exemple, i trepidant, el descens als inferns del personatge que intenta recuperar el seu cotxe d’un dipòsit de la grua. Antològic.
Amb tot, vull assenyalar un altre aspecte. Si Ferran Torrent ens ha mostrat a les seues magnífiques novel·les com s’enriqueixen els especuladors urbanístics, i alguns partits polítics, de la nostra València, Wolfe retrata una Atlanta grandiosa que, en la seua dimensió/divisió geogràfico-social, autoritza, també, l’especulació. A uns nivells, però, als quals, vull creure, encara no han arribat els empresaris que es dediquen per ací al ram de la rajola. Tant se val, estan tallats pel mateix patró.
De la mateixa manera que Wolfe i Torrent vesteixen el mateix hàbit de gran novel·lista.
[@more@]
