He seleccionat alguns fràgments de la pel·lícula Càstig de Déu, de la qual parle en una entrada anterior, que m’han semblat interessants. Només són uns 8 minuts i mig (perdoneu la cita, ha estat casualitat) d’entre més d’una hora de pel·lícula (un autèntic llargmetratge de l’època muda del cinema) però, amb tot, permet seguir, a grans trets, l’argument.
Hi ha un parell d’escenes o tres que m’han semblat especialment significatives.
La primera és la lluita a la plaça del poble entre el ric, Antón, i el criat, Pablo, en la qual cal remarcar els canvis de plans i l’alternança entre lluitadors i espectadors (semblant al que ocorre quan els dos tornen a lluitar a l’habitació de Maria, la protagonista, on Antón, que ha entrat usant la violència, intenta violar-la).
L’altra escena és quan Rómulo, pare d’Anton, escolta la veu del rector i a la pantalla apareix, en gran, la imatge de Rómulo, que s’ha donat a la beguda, i una altra més menuda, inserida en un cercle, al racó inferior dret.
Són escenes que mostren, per una banda, el domini del llenguatge cinematògràfic tant en l’ús dels diferents plans com en el muntatge d’aquests, i per una altra el recurs als efectes especials com un element narratiu molt important en una cinematografia muda.
