Fa uns
mesos es varen trobar a Buenos Aires unes escenes de la pel·lícula
Metròpolis, de Fritz Lang, que estaven desaparegudes des de feia
decennis. La censura nazi, en un primer moment, i més endavant la
pudorosa dels Estats Units (que retallà diverses escenes de contingut
eròtic), havien fet que la pel·lícula perdés uns 30 minuts del seu
metratge original.
Extrac del bloc Una història del cinema la següent
informació (on es fa un interessant comentari al voltant de les escenes restaurades) sobre l’única pel·lícula que ha estat declarada patrimoni de
la humanitat per la Unesco:
Al principi amb una durada de més de dues hores, Metròpolis de
Fritz Lang, és la primera pel·lícula èpica de ciència ficció, amb
immensos decorats, milers d’extres, efectes especials d’alta
tecnologia, grans dosis de sexe i violència, un missatge moral
descarat, magnífiques interpretacions i fantasia revolucionaria. Fou
finançada pels estudis UFA, però degut a la controvèrsia que va
ocasionar la seva estrena va ser un fracàs comercial que gairebé
arruïna els estudis.
L’argument
és tan simple com un conte de fades. El fill mimat de l’Amo de
Metròpolis, Freder, descobreix la vida miserable dels treballadors que
sustenten el gran imperi del seu pare. Aquest descobriment el fa
gràcies a Maria, una noia esplèndida, pacifista que no es cansa de
pregonar les disputes industrials, mentre treballa en una de les
màquines en torns de 10 hores diàries. El pare parla amb l’enginyer
pervers de la història perquè construeixi un robot amb faccions
femenines que sigui el doble de Maria, però amb un caràcter pervers.
D’aquesta manera, el robot passa de ballar despullada en bars i
tabernes, a incitar a les masses a una revolució industrial. Però
Freder i l’autentica Maria aconsegueixen salvar la situació rescatant
als nens de la ciutat víctimes d’una inundació. La societat es
reconcilia quan Maria explica que Freder ha de fer de negociador entre
el pare i els treballadors.
Com
dèiem abans, poc després de l’estrena, el film de Lang va ser apartat
de la distribució i a més, es va tornar a muntar en contra dels
desitjos del director. Aquesta versió retallada va acabar sent la més
coneguda, inclús als anys 80 fou colorejada per Giorgio Moroder. No ha
estat fins al segle XXI quan hem pogut veure una versió recuperada que
a més de fragments inèdits per a la major part del públic, el film
recupera el seu muntatge original que ens acosta més a la voluntat de
Fritz Lang a l’hora de dirigir la pel·lícula.
Si
fins aleshores havia estat considerada una pel·lícula espectacular en
quant a la ciència ficció, amb el nou muntatge ens trobem davant una
obra que no pretén ser una profecia, sinó que més aviat ens presenta
una ciutat i una societat mítiques. D’altra banda, cal destacar aquesta
interacció entre els elements de la industrialització de l’alemanya
dels anys 20, amb elements medievals i bíblics: un robot futurista que
és cremat en una foguera com les bruixes del segle XV, un científic
alquimista amb una mà d’acer, una màquina amb un raonable paraescut al
deu Moloch, etc.
Amb
tots aquests elements, a més dels propis extrets de l’última
restauració del film, podem dir que Metròpolis no és una simple
història de ciència ficció, sinó que ens explica un recargolat drama
familiar contextualitzat dins una història èpica de repressió,
revolució i reconciliació.
