A Josep Ballester, company de tants anys, només l’he vist darrerament en el sopar dels Premis Bromera, als quals no vaig poder anar anit. Descobresc avui, en llegir la informació sobre els premis, que ha obtingut el guardó per una novel·la, El col·leccionista de fades, quan la seua creació literària havia anat per altres viaranys. Des d’ací li transmet la meua més sincera enhorabona.
Vilaweb, com en altres ocasions, és una font bàsica de la notícia:
Josep Ballester guanya el Premi Ciutat d’Alzira de Novel·la debutant en el gènere
Els autors valencians copen aquests vintens premis
Com ja va passar fa poques setmanes a València amb els Premis Octubre, la vintena edició dels Premis literaris Ciutat d’Alzira
han reconegut autors valencians: Josep Ballester (Alzira, 1961) amb ‘El
col·leccionista de fades’ ha guanyat el Premi de Novel·la Ciutat
d’Alzira; el de poesia ha estat per Juli Capilla (València, 1970) amb
‘L’instant fugaç’; i el d’assaig per a Carmel Ferragud (Algemesí, 1969)
amb ‘Medicina per a un nou regne’.
El XIV Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General ha quedat desert.
Josep Ballerter, arribar i moldre
Josep Ballester no és un autor debutant, tot el contrari: amb més
de vint anys de trajectòria literària, ha conreat sobretot la poesia,
però també l’assaig, el teatre, el dietari i fins i tot el guió.
‘Sempre he pensat, diu, que un escriptor ha de ser capaç d’enfrontar-se
a qualsevol dels gèneres literaris i intentar fer-ho bé.’ Per això ha
fet el salt cap a la ficció, però d’una manera reposada, amb una
escriptura lenta que ha durat entre quatre i cinc anys.’
Ambientada en l’Oxford victorià, ‘El col·leccionista de fades’
narra la història d’un secret descobert gràcies a la troballa casual,
per part d’un investigador, d’uns documents no classificats ni
estudiats del llegat de Sigmund Freud, i que el pare de la psicoanàlisi
va emportar-se de Viena a Londres quan va fugir de l’horror nazi. En
aquests escrits el lector descobreix la vida íntima del protagonista,
C.L.D., un jove professor de matemàtiques molt aficionat a la
fotografia. La correspondència creuada amb Sigmund Freud, que el
tractarà com a pacient, així com alguns fragments del seu diari
personal, perfilen un fil argumental que ens revela la personalitat
turmentada i inquietant de qui, amb el temps, esdevindrà cèlebre per la
seva obra literària.
Segons ha explicat Josep Ballester a VilaWeb, es tracta d’una
novel·la d’intrigues on el lector va descobrint elements que el
portaran al final del llibre a esbrinar l’autèntica identitat de
l’escriptor de rellevància universal que s’amaga sota les sigles C.L.D.
De fet, Freud i C.L.D. van ser contemporanis, però en la realitat
no es van conèixer mai, encara que s’haurien pogut conèixer. Ballester
extrema els trets de la personalitat de l’escriptor (una personalitat
inquietant, fosca, reprimida) que lliguen molt bé i donen molt de joc
amb les teories de Sigmund Freud.
Josep Ballester s’ha manifestat molt satisfet d’obtenir el Premi de
Novel·la Ciutat d’Alzira amb la seva primera novel·la, sobretot perquè
després de vint anys és un premi amb trajectòria consolidada i
reconeguda. Aquest premi també suposa la primera vegada en vint anys
que guanya un escriptor d’Alzira.
L’autor ha destacat el fet que tots els guardonats siguin
valencians, un fet que remarca l’existència d’un gruix de bons autors
valencians, de generacions diverses (Mira, Cucarella, Bodí,
Baixauli…). ‘El fet crida l’atenció, sobretot quan veus que l’àmbit
social i polític ens és tan advers. Els escriptors que escrivim en
català al País Valencià som invisibles de cara a l’administració
valenciana.’
Els altres premiats
Sobre ‘L’instant fugaç’, premi de poesia, l’autor, Juli Capilla ha
declarat: ‘hi faig, en realitat, una exaltació vital, una reafirmació
desesperada, hedonista, passional, dolorosa… de la vida en
contraposició amb la mort.
En l’àmbit de l’assaig s’ha premiat ‘Medicina per a un nou regne’
de Carmel Ferragud. Doctor en geografia i història per la Universitat
de València i especialista en la història de la medicina, explica: ‘Els
problemes mèdics i sanitaris que van haver d’afrontar els colons
instal·lats a València en temps de Jaume I continuen a hores d’ara
suscitant el nostre interés, ja que, salvant les distàncies, mantenen
la seua vigència. Els reis de la Corona d’Aragó baixmedieval eren
conscients del paper determinant que jugava la Universitat per
aconseguir el progrés i el benestar dels seus habitants. Quan es va
fundar l’Estudi General de Lleida l’any 1300, Jaume II ho va justificar
afirmant que els seus súbdits no podien mendicar ciència en altres
llocs. Més de 700 anys després el missatge continua ben viu.’
Amb uns dies d’antelació es va donar a conèixer el veredicte dels
premis de literatura infantil, juvenil i de teatre, que ahir al vespre
també es van recollir. El XIII Premi de Narrativa Juvenil ha estat per
‘La llegenda del corsari’, de Francesc Gisbert. Es tracta d’una
novel·la d’aventures protagonitzada per una jove morisca que ens
recorda un episodi oblidat de la nostra història: la convivència entre
cristians i musulmans a terres valencianes, fins al decret d’expulsió
del 1609. El XIII Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre ha estat
per a Lourdes Boïgues amb l’obra ‘La mascota que no existia’. I el III
Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca l’ha obtingut ‘Natura
morta’, de Jordi Faura, una obra colpidora que recrea la història de
Josef Fritzl, el ‘monstre’ de Viena.
