L’anunci d’una exposició sobre els "fills" de Warhol i Basquiat m’ha fet recordar la pel·lícula que sobre aquest darrer artista dirigí Julian Schnabel l’any 96. Fill de pares separats i educat en una escola catòlica, Basquiat patí una vida tempestuosa que acabà per sobredosi als 27 anys.
Aqueixa pel·lícula és bastant dura, tot i que no sé si tant com la que féu Larry Clark, un del
s autors que figuren a l’exposició indicada, el 1995. Kids, la seua pel·lícula, mostra, en un cru viatge paral·lel al llarg de 24 hores, l’odissea de dos companys ocasionals de sexe per una Nova York que pot mostrar un fals paradís (l’escena, de sexe, inicial, o, potser, la de la piscina) per conduir-nos, tot seguit, a l’infern. És paradigmàtica en aquest darrer sentit una altra escena de sexe, la final, en la qual la protagonista, que s’ha passat tot el temps buscant el xic que la va infectar de SIDA, és violada justament per l’amic de qui la va contagiar.
s autors que figuren a l’exposició indicada, el 1995. Kids, la seua pel·lícula, mostra, en un cru viatge paral·lel al llarg de 24 hores, l’odissea de dos companys ocasionals de sexe per una Nova York que pot mostrar un fals paradís (l’escena, de sexe, inicial, o, potser, la de la piscina) per conduir-nos, tot seguit, a l’infern. És paradigmàtica en aquest darrer sentit una altra escena de sexe, la final, en la qual la protagonista, que s’ha passat tot el temps buscant el xic que la va infectar de SIDA, és violada justament per l’amic de qui la va contagiar.
Més que a Mira i les reminiscències joycianes, però també dantesques, de la seua obra, aquestes dues pel·lícules són un pessimista i desolador retrat, però que cal conéixer, del nostre món.
