Darrerament m’han arribat alguns correus en referència a un manifest sobre la llengua "comuna".
És evident que, quan parlen de llengua "comuna", no és, evidentment, la meua/la nostra, la que compartim milions de ciutadans europeus. El manifest, per això, només l’he llegit per damunt; he tingut prou en saber alguns dels qui el recolzen per entendre que quan parlen de llengua ho fan, també, d’opressió nacional (d’oprimir altres nacions, no la seua, és clar).
En qualsevol cas, el mínim que en puc dir és que l’esmentat manifest és incongruent (pense en apel·latius més forts, però la meua religió m’impedeix utilitzar-los): entre altres coses, els signants neguen drets als "territoris" per indicar que són de les "persones"; tot seguit, però, exigeixen obligacions territorials.
He decidit fer-los cas almenys en un sentit. Ja que, com a ciutadà, tinc drets lingüístics, els exerciré on siga, sense que el territori determine la llengua que use: a l’administració de l’estat o a la d’Extremadura. O seran tan hipòcrites que els drets que ells tenen no ens els deixaran exercir a nosaltres? Perquè ja ho deia Orwell: tots els ciutadans som iguals, però ells, al cap i a la fi, són més animals que nosaltres; i recordem que els que manen a la granja són els porcs.
Com hi ha gent amb les neurones ben connectades i la llengua més espavilada, us remet a l’article d’Enric Nomdedéu; ací teniu el principi:
"El més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres, no per ser d’esquerres o de dretes, sinó precisament, per la seua condició nacional d’espanyol”. Esta afirmació de l’empordanès Josep Pla se m’ha rebel·lat poderosíssima en vore la campanya encetada per un grup d’ allò que se’n diu amablement intel·lectuals.
He llegit i rellegit el manifest, i feia anys que no veia una iniciativa més estúpida, i els assegure que n’he llegit molts d’iniciatives estúpides, algunes fins i tot meues.
La primera estupidesa és l’assignació d’atributs no demostrables, i insostenibles científicament (ni intel·lectual) al castellà, com ara, que és la llengua principal de comunicació democràtica. Alça pataca!
No dic res més: llegiu l’article.
